La vertadera comparació

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres (Rm 8,18). Avui volem acceptar aquesta veritat que Sant Pau raona amb els cristians de Roma. L’Apòstol els diu que no és quelcom que ens passi únicament a nosaltres com a condició humana sino que afecta a tota la creació: estem sotmesos a una frustració a causa del pecat, vivim gemegant com enmig d’uns dolors de part, la nostra esperança és la redempció del nostre cos.

Els patiments d’ara no són res comparats amb la felicitat que ens espera. La pregunta és aquesta: on posem la nostra mirada? Sovint, els sofriments físics o morals ens atrapen. Ho estem veient en l’epidèmia que ens ocupa: el sofriment mossega la nostra carn mortal mentre que la felicitat, que de natural és expansiva, queda gairebé reduïda a evitar ser contagiats o patir símptomes. Poder dir que els sofriments “no són res” no ho afirma sant Pau com a fruit d’un exercici mental o a base de donar-se missatges positius… ho està dient com a fill de Déu, amb les primícies de l’Esperit, perquè ja es veu incorporat a la glòria de Crist, el seu Senyor.

Ens diuen experts educadors que la majoria de joves tendeixen a rebutjar el sofriment i acaben renunciant a estimar. La por a patir és el major enemic de l’amor i de la voluntat perquè l’esforç per fer el bé fa patir i produeix afectes no sempre agradables. Quan estem dominats per l’afectivitat, la felicitat és necessàriament passatgera i inestable i si, a més, afegim la por llavors difícilment podem ser lliures en l’amor. Però no posem únicament en l’ambient juvenil el que és un risc per a tots: no només rebutgem qualsevol sofriment que ens afecti sinó que sovint també evitem el dels altres.

El sembrador, que és Crist Jesús, amb la seva paraula poderosa té un propòsit per nosaltres i es complirà. Si li oferim una terra bona òptima perquè el que baixi del Cel sigui acollit i pugui créixer… llavors començarem a posar la mirada en la veritable felicitat que, sense donar-nos una gratificació immediata, ens obrirà a la comunió plena amb Déu, la nostra pau. Sant Pau ens diu que no és comparable el vivim aquí amb el que rebrem allà. Nosaltres ens comparem amb els que estan pitjor per sentir cert alleujament, però si que cal comparar-se amb el que Crist ens ha obtingut. És clar que, en un instant, el nostre cos pot sentir l’esclavitud de la corrupció però també és evident que ara, en el banquet eucarístic, se’ns ofereix el cos gloriós dels fills de Déu.

És per aquesta llibertat que podem dir que “no és res” el que per a altres és font de desesperació. Per aquesta llibertat desitgem el sembrador i el seva sembra per la qual creixerà la nostra esperança.

Mn. Pere Montagut, rector.