Ordinari no vol dir de poca importància, anodí, insuls, incolor. Senzillament, amb aquest nom se li vol distingir dels “temps forts”, que són el cicle de Pasqua i el de Nadal amb la seva preparació i la seva prolongació. Aquest temps ocupa la major part de l’any: 33 o 34 setmanes, de les 52 que hi ha.

El Temps Ordinari té la seva gràcia particular que cal demanar a Déu i buscar-la amb tota la il·lusió de la nostra vida: així com en aquest Temps Ordinari veiem un Crist ja madur, responsable davant la missió que li va encomanar el seu Pare, el veiem créixer en edat, saviesa i gràcia davant de Déu el seu Pare i dels homes, el veiem anar i venir, desviure’s per complir la Voluntat del seu Pare, brindar-se als homes … així també nosaltres en el Temps Ordinari hem de buscar créixer i madurar la nostra fe, la nostra esperança i el nostre amor, i sobretot, complir amb goig la Voluntat Santíssima de Déu. Aquesta és la gràcia que hem de buscar i implorar de Déu durant aquestes 33 setmanes del Temps Ordinari.

Créixer. El que no creix, s’estanca, emmalalteix i mor. Hem de créixer en les nostres tasques ordinàries: matrimoni, en la vida espiritual, en la vida professional, a la feina, en l’estudi, en les relacions humanes. Hem de créixer també enmig dels nostres sofriments, èxits, fracassos. Quantes virtuts podem exercitar en tot això! El Temps Ordinari es converteix així en un gimnàs autèntic per trobar Déu en els esdeveniments diaris, exercitar-nos en virtuts, créixer en santedat … i tot es converteix en temps de salvació, en temps de gràcia de Déu. Tot és gràcia per a qui està atent i té fe i amor!

L’esperit del Temps Ordinari queda ben descrit en el prefaci VI dominical de la missa: “En tu vivim, ens movem i som; i encara pelegrins en aquest món, no només experimentem les proves quotidianes del teu amor, sinó que posseïm ja en penyora la vida futura, ja que esperem gaudir de la Pasqua eterna, perquè tenim les primícies de l’Esperit pel qual vas ressuscitar Jesús d’entre els morts.”

Us convido a aprofitar aquest Temps Ordinari amb gran fervor, amb esperança, creixent en les virtuts teologals. És temps de gràcia i salvació. Trobarem a Déu en cada racó del nostre dia. Només cal tenir ulls de fe per descobrir-ho, no viure miops i tancats en el nostre egoisme i problemes. Déu passarà pel nostre camí. I durant aquest temps mirem a aquest Crist apòstol, que des de ben matí prega al seu Pare, i després durant el dia es desviu portant la salvació a tothom, acabant el dia rendit als peus del seu Pare, que el consola i l’omple del5 seu infinit amor, d’aquest amor que a l’endemà ens comunicarà a dojo.