Beat Pere Tarrés i Claret
CAT  ESP

 image    image  

 

El Beat Pere Tarrés i la parròquia de Santa Maria del Remei de les Corts.

El Beat Pere Tarrés, essent director del Secretariat Diocesà de Beneficència, va veure la necessitat d’atendre als afectats de tuberculosi pulmonar, particularment a Barcelona on el malats havien d’esperar mesos per aconseguir un ingrés en un Centre per a ser tractats. Va tenir l’idea de fundar un sanatori; així fou, i juntament amb el Dr. Gerard Manresa, tisiòleg, van crear primer l’Organisme Benèfic Antituber- culós (OBA) i van adquirir la torre del carrer de Mas Pujó (actualment carrer de Numància, on hi ha la seu de la Fundació Pere Tarrés, per a l’educació del lleure),  allí van instal·lar el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, que fou inaugurada i beneïda el 15 de maig de 1947, pel Dr. Gregori Modrego, bisbe de Barcelona; on es van atendre i guarir moltes famílies, sense recursos, afectades per la tuberculosi i altres malalties infeccioses.


imageAquest Sanatori-Clínica, va tenir gran relació amb la parròquia; si bé tenien una petita capella, no era estrany que les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que atenien aquest Sanatori, assistissin a actes de la parròquia; també la relació amb Mn. Narcís Prat, que en fou el primer director; així mateix, per la seva proximitat els feligresos de la parròquia, el Dijous Sant era un dels llocs on primer anaven en les tradicionals “visites a Monuments”; i la processó de Corpus, en el seu recorregut pels carrers de la parròquia,  en passar pel davant del Sanatori, el Santíssim s’estacionava a l’altar que instal·laven al jardí al costat de l’entrada de la torre.

El Beat Pere Tarrés, el 17 de maig de 1950, va ingressar greument malalt al Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè; el van rebre Mn. Narcís Prat i la Mare Superiora, als quals els va dir “Ací em teniu; vinc a fer de malalt”. Portava una petita imatge de la Mare de Déu, que va posar sobre la taula de la seva habitació, dient que quan anava de viatge o dormia fora de casa, la portava a la maleta.

Des del llit del Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè, que ell fundà per als tuberculosos pobres, va anar dictant durant quatre mesos una lliçó meravellosa de fortalesa, d'amor al dolor, d'anhel per les realitats eternes, de neguit ardorós per la salvació dels homes, i especialment per la santificació dels sacerdots. Qui va tenir la sort d'atansar-se a Mn. Tarrés, malalt, va poder llegir amb signes d'una evidència corprenedora el secret de tota la seva vida: estimava Déu follament.

Va morir el 31 d’agost de 1950. En la capella del Sanatori es van celebrar varies misses de cos present. El dia 2 de setembre de 1950, es va celebrar l’acte de les exèquies del Dr. Pere Tarrés a la Parròquia de Santa Maria del Remei de les Corts; el fèretre va ser portat a espatlles, des del Sanatori-Clínica de la Mercè fins a la parròquia. El Dr. Gregori Modrego, bisbe de la nostra Diòcesi, va dir entre altres frases, “Podem creure piadosament que el doctor Tarrés és ja tot del Senyor, a la glòria. En la mort dels meus sacerdots us recomano d’imitar-los en aquesta o en una o altra virtut; el doctor Tarrés us puc dir que l’imiteu en tot”. Acabat l’acte religiós, el fèretre igualment va ser portat, fins a la cruïlla del carrer de Cabestany amb la Travessera de les Corts, on es posà en un cotxe fúnebre per al seu trasllat al cementiri de Montjuic.

La parròquia de Santa Maria del Remei, quan l’any 1996 va celebrar el 150è. aniversari de la seva erecció, entre els actes programats hi hagué la celebració de l’Eucaristia, el dia 18 d’abril a les 8 hores de la tarda, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, parròquia mare de la qual es va segregar. En aquest acte es va oferir un canelobre de ferro forjat per a col·locar-lo prop del sepulcre del Beat Pere Tarrés, perquè la seva llum recordés aquest aniversari prop del sacerdot que va estar vinculat amb les dues parròquies.

 

El dia 5 de setembre de 2004, Pere Tarrés fou beatificat pel Papa Joan Pau II, al santuari de Loreto.

 

El dia 30 de maig de 2005, primera celebració de la seva festa litúrgica, al fons de l’església es va beneir la placa recordant, que en aquesta parròquia de Santa Maria del Remei, el dia 2 de setembre de l’any 1950, van tenir lloc les exèquies del Beat Pere Tarrés i Claret, i donant gràcies a Déu per la seva beatificació.

 

image

 

 

El dia 2 de setembre de 1950 se celebraren, en aquest temple parroquial de Santa Maria del remei de les corts, les exèquies del dr. Pere tarrés i Claret, beatificat pel papa joan Pau II, en fem memòria en la primera celebració de la seva festa litúrgica, tot donant gràcies a déu. 

image

 

 

 

                                

El dia 19 de març de 2007, es va beneir la imatge del Beat Pere Tarrés, feta amb pedra d’Ulldecona, obra de l’escultura de Montserrat Garcia Rius, i que podem veure i venerar-la en la capella del Santíssim de la nostra parròquia.

 

a

a

a

a

 

***

Biografia del Beat Pere Tarrés i Claret (1905-1950)

Pere Tarrés i Claret neix el 30 de maig de 1905 a Manresa, província de Barcelona, Catalunya (Espanya). Els seus pares Francesc Tarrés Puigdellívol i Carme Claret Masats, creients exemplars, tenen dues filles més, Francisca i Maria. Pere és batejat el 4 de juny a la Parròquia de la Mare de Déu del Carme.

La familia realitza trasllats freqüents (Badalona, Mataró, Barcelona) a causa del treball del pare (mecànic); a Badalona en Pere és confirmat el 31 de maig de 1910. Alumne dels Pares Escolapis, rep la primera comunió l'1 de maig de 1913. El 1914 la família retorna a Manresa i en Pere estudia amb els Pares Jesuïtes.

Adolescent de caràcter alegre i obert, afectuós amb els seus pares i germanes, amant de la natura, contemplatiu, místic, amb ànima de poeta. Habitualment ajuda a la farmàcia del Sr. Josep Balaguer, que l'encamina a prosseguir els estudis.

Obté una beca d'estudis que li permet de concloure el batxillerat al Col·legi de Sant Ignasi. Amb una altra beca d'estudis, obtinguda amb l'ajuda d'alguns metges que l'estimen, pot accedir a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de 1921 viu al barri popular de Gràcia, on participa de l'Oratori de Sant Felip Neri i allí, des de 1922 fins a 1936, és fill espiritual del P. Jaume Serra.

És membre de la Federació de Joves Cristians, amb ardent zel apostòlic. La Federació és Acció Catòlica (A.C.) com el Papa Pius XI la proposava llavors: oració, estudi i acció, sota la direcció de la jerarquia local. En Pere acompleix les tasques que li encomanen a la Federació i a l'AC contemporàniament. Per a Pere, el secret de la vida espiritual dels militants està en la devoció eucarística i l'amor filial a la Mare de Déu.

El juliol de 1925 mor el seu pare i, poc temps després, la seva mare té un accident que la deixa invàlida.

Pel Nadal de 1927, qyan s'està a Monistrol de Calders, fa el vot de castedat amb l'aprovació del seu director espiritual.

El 1928, després d'haver acabat la carrera de Medicina (amb premi extraordinari), s'estableix definitivament a Barcelona. Durant aquest període, les seves germanes ingressen al convent de les Concepcionistes. Juntament amb el seu company, Dr. Gerard Manresa, funda el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.

Durant l'exercici de la seva professió de metge, és exemplar en la caritat i en la vida de pietat; mai no perd aquella alegria encomanadissa que li permet tractar amb respectuosa familiaritat els malalts.

Tarrés el 8 de juliol de 1936 es trasllada al Monestir de Monserrat per fer-hi exercicis espirituals, que són interromputs el dia 21 per l'alçament nacional; Pere es trasllada a la Generalitat i aconsegueix obtenir la tutela de la policia per preservar la integritat del monestir de la barbàrie anarquista. Refugiat a Barcelona, porta d'amagat la comunió als perseguits pels milicians rojos i aconsegueix escapar-se d'una perquisició que es fa a casa seva.

El juliol de 1938 s'ha d'enrolar a l'exèrcit republicà com a metge. Gràcies al seu coratge i dedicació, els mateixos soldats demanen que sigui promogut a capità de l'exèrcit. Dedica part del seu temps a l'estudi del llatí i de la filosofia, en preparació als seus futurs estudis sacerdotals, i no perd ocasió de manifestar la seva fe. 

El gener de 1939 torna a casa del front de guerra. El 26 de gener de 1939 Barcelona es rendeix a l'exèrcit nacional. Integrat en la vida normal, continua l'activitat de metge, acompleix alguns encàrrecs a l'AC i es prepara per ingressar al Seminari de Barcelona, fet que s'esdevindrà el 29 de setembre de 1939.

El 1941, any en què mor la seva mare, rep les ordres menors i el subdiaconat (20 de desembre) i l'any següent el diaconat (22 de març de 1942). És ordenad sacerdot el 30 de maig de 1942 i el bisbe el designa coadjutor (vicari) de la Parròquia de Sant Esteve de Sesroviles el 3 de juny. El 1943, per desig del bisbe, freqüenta la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obté la Llicenciatura en Teologia el 13 de novembre de 1944.

De retorn a Barcelona, rep els nomenaments pastorals següents: viceconsiliari diocesà dels joves d'AC, consiliari de les dones i joves d'AC del Centre Parroquial de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (1944), capellà de la comunitat i del Col·legi de les Germanes Franciscanes de la Immaculada Concepció (1945).

En les distintes obres apostóliques que li encomanen no li falten dificultats que el fan patir, però ell hi sap respondre amb actituds evangèliques de caritat, prudència i fortalesa, sembrant des de la creu la terra del seu apostolat. El 17 de novembre de 1945 escru al seu Diari que se sent submergit en l'oceà de l'apostolat, com havia somniat durant tant de temps, amb el mateix ardor i entusiasme que va sentir, quan era laic, per la Federació. Abans de morir expressarà la seva alegria per l'apostolat a l'AC femenina de Sarrià afirmant: “Jo sóc fill d'obrers. Al cel treballaré molt per totes vostès.”

Durant les vacancs al santuari de la Mare de Déu de Núria, al Pirineu de la província de Girona, a 2.000 metres, rep molts grups de joves d'AC.

També acompleix els encàrrecs següents: consiliari i assessor dels oblats laics benedictins i de la Unió d'Escolans de Monserrat –antics membres cantaires del cor del monestir- (1946); director de l'Obra de la Visitació de la Mare de Déu, activitat destinada a procurar ajuda material i espiritual als malalts pobres (1947); beneficiat de la Parròquia de Santa Anna (1949); consiliari de l'Escola Catòlica d'Eensenyança Social de Barcelona (1949); confessor ordinari del Seminari (1949); delegat diocesà de la Protecció de la Dona (1949); director espiritual de l'Hospital de les Magdalenes, on s'acullen dones en fase terminal, per la prostitució o l'extrema misèria moral. Pere Tarrés va deixar una empremta perenne i benèfica en tots els qui el van tractar per activitats apostòliques.

El 17 de maig de 1950 li van fer una biòpsia i li van diagnosticar un limfosarcoma limfoblàstic. Tarrés va viure la seva malaltia amb una actitud de total abandó en Déu i oferint la vida per la santificació dels sacerdots. El 31 d'agosto de 1950, als 45 anys, moria a la Clínica que havia fundat. Fou sepultat al cementeri de Montjuïc. El 6 de novembre de 1975 les seves despulles van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, on encara reposen.  

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te