ENS HEM CONTAGIAT TOTS
CAT  ESP
ENS HEM CONTAGIAT TOTS

 

Qui creu en la Providència no respon amb la deixadesa o la irresponsabilitat sinó amb la intel·ligència de l'amor. Jesús té set i vol que la Samaritana, que tots nosaltres, tinguem set de l'essencial: d'una vida orientada cap a Déu. En aquests dies d'especial torbament i quan se'ns imposen tantes limitacions, descobrim el valuoses que són les nostres relacions, fonamentades en el cos, en la relació i el contacte. Sentim de prop, en plena Quaresma, una amenaça per a la nostra vida en comú. Tenim por d'estar junts, de fer alguna cosa junts, ens aïllem... La situació que vivim ens fereix el cor en allò més humà que és la comunió entre nosaltres. Però també tenim la gran oportunitat d'aprendre el gran bé que està amenaçat. Sentim que no tenim vida si no és a través d'una vida junts. Ens adonem que no podem existir com a persones solitàries, sinó només com a membres d'una família, d'una escola, d'un barri, d’una parròquia o comunitat... Un sol virus ha pogut desemmascarar la mentida de l'individualisme i ha ressaltat la bellesa del bé comú.

El dolor ens uneix. En certa manera ens hem contagiat tots perquè ja ens hem contagiat com a comunitat, ciutat, poble. Ve un temps difícil per a moltes famílies, per la gent gran, per als més fràgils. I el dolor ens portarà a noves obres d'amor al proïsme tot i la dificultat del contacte físic. Davant les mil coses de la nostra vida quotidiana tindrem ara espais per a la renúncia i el sacrifici, tindrem temps de refer plans i suportar l'espera. Tornem la mirada a Déu, font i camí de tot amor. L'aïllament forçat, que ja viuen molts, ens pot ajudar a aprofundir en la gran pregunta sobre el "per què" de tot. L'alè de vida que respirem està amenaçat i ho està també la presència dels qui estimem. Tot ens convida a preguntar-nos pel secret últim d'aquest alè de vida i d'aquest amor.

Potser arribi el dia que fins i tot sigui difícil l'accés als sagraments, sobretot a l'Eucaristia. Però recordem que la gràcia de Déu continua actuant, encara que no puguem anar a combregar. A cada missa que celebri un sacerdot, encara que la presideixi en soledat, estem tots presents i la seva gràcia ens arribarà. La fe en la Providència desvetllarà el desig de que l'Eucaristia segueixi viva a les nostres vides. Haurem de reforçar la pregària personal, la lectura de la paraula de Déu, la pregària de laudes i vespres, la santificació del diumenge en família, la invocació de Maria al Rosari, la protecció de Sant Josep en tantes hores domèstiques... Si el Senyor és el nostre refugi i defensa segura passarem l'epidèmia sense por (Sal 91,5-6.9). Cada dia, cada diumenge tenim obert el pou de l'aigua viva. Anem-hi amb set renovada i acceptem el do de Déu tal com se'ns dóna en aquest moment. Res s’escapa a la Providència de Déu que compta amb nosaltres per inaugurar una nova aliança.

 

 Mn. Pere Montagut, rector.

 

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te