ELS ULLS DE DÉU
CAT  ESP
ELS ULLS DE DÉU

Mentre els ulls de Déu miren els qui el temen, veuen tot el que ha creat i coneix el que fa cadascú (Eclesiàstic) són els nostres ulls els que no poden veure, ni la nostra orella escoltar, ni el nostre enteniment pensar, el que Déu ens concedeix quan rep l'homenatge del nostre amor (Cor 2,6-10). Per això en el Salm supliquem: “obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei”. Però avui una expressió capta la nostra atenció per la seva força i la seva novetat. El Senyor ens diu avui repetides vegades: "Als antics els van manar, però jo us dic". Així posa al descobert la novetat del seu ensenyament que arriba als secrets de l'ànima, ajuda a superar la comoditat de l'esperit religiós i porta de la mà a la radicalitat evangèlica que és molt més que totes les nostres adaptacions benintencionades.

Quan ens mirem a nosaltres mateixos fàcilment errem. Hi ha persones que quan es veuen en un mirall, es veuen malament. I no importa si en realitat estan bé, per a ells estan malament. Les seves accions seran dolentes perquè així es veuen. Hi ha d’altres persones que quan es veuen en un mirall es veuen plens de defectes. No importarà quan virtuosos o capaços de bé siguin, actuaran amb desànim. Per tant, segons la perspectiva que tinguem de nosaltres, així seran les nostres accions. La veritat és que Déu no necessita veure'ns a través del seu Fill perquè ja estem en el seu Fill. Jesús i jo som u. Tu i Jesús sou u. Déu ens veu directament. Déu ens veu i es delecta perquè hem estat fets una creació completament nova. No hem estat només reparats sinó que hem estat reconstruïts en Crist. Aquesta veritat té grans implicacions. La por d'arriscar massa mai permetrà que puguem intimar amb Déu. Però si crec que sóc una creació nova podré gaudir d'una relació d'intimitat amb el Pare com mai abans. Déu em veu. Em veu directament perquè Jesús i jo som u. Succeeix com amb les àguiles que tenen una membrana en els ulls que els permet mirar directament el sol. Déu les va fer d'aquesta manera. Així, l'Escriptura ens compara amb les àguiles. Déu ens va fer en Crist per mirar directament al Sol, sense filtres.

No pretén Jesús que ens arrenquem un ull o tallem un braç per evitar el pecat; però ens indica que si per salvar la vida, som capaços de passar per una extirpació de qualsevol part de el cos, com més hauríem de fer per salvar la nostra ànima. Cap a on apunta Jesús amb aquestes paraules que xoquen amb la mentalitat de llavors i d'ara? Doncs cap a la veritable arrel de les coses: el cor, les seves intencions i desitjos íntims. Sense obertura a l'Esperit Sant, per qui ens arriba la revelació de Déu i la seva saviesa divina, no podem comprendre ni practicar els manaments. A cada "Jo us dic" de Crist nosaltres anem posant el "però" del realisme, de la fragilitat i així ens anem col·locant gairebé fora de l'Evangeli. Hem sentit moltes coses, però hem après massa habilitats per fer que l'Evangeli no ens tregui ni el son ni la tranquil·litat. Decidim-nos a passar d'allò més humà al més diví i llavors veurem que alguna cosa queda per fer.

 

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te