NECESSITEM CORRESPONDRE A DÉU
CAT  ESP
NECESSITEM CORRESPONDRE A DÉU

Hem beneït les candeles que donen llum, la llum de Crist. Aquesta llum ja va començar a l'instant del seu naixement i avui es revela com a llum en braços de Simeó als 40 dies del seu naixement. I aquesta llum es mantingué durant els 30 anys de vida oculta a Natzaret. I amb breus ensenyaments ens va dir: "Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no camina a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 8,12). Finalment, a la crucifixió "s’estengueren les tenebres per tota la terra" (Mt 27,45) per donar pas, al tercer dia, a la llum de la resurrecció. Mirem, per un moment, l'abast d'aquesta llum divina.

És la llum de Crist que il·lumina les tenebres de l'ànima, les tenebres fosques que envaeixen l'existència humana. Quants anys, de vegades, necessitem per aclarir un fet de la nostra vida o per trobar la resposta a una pregunta determinada. I quins treballs tenim cada un de nosaltres per deixar enrere el més lligat a la concupiscència de la carn per passar al més lluminós: la senzillesa, la humilitat o el sacrifici desinteressat. Però aquesta llum també sedueix l'experiència interior dels qui se senten atrets pel cor obert de l'amor crucificat. Així Crist il·lumina profundament i, amb molta delicadesa, el secret de les nostres consciències i per això és el Mestre de la vida, el Mestre de la nostra vocació. La festa que celebrem avui és una crida a reproduir en nosaltres, éssers mortals, el misteri de la consagració de Crist al Pare per a la salvació del món; és a dir, una crida a viure més conscients de la nostra consagració a imitació del que succeí en la Presentació de Jesús al temple.

Vivim dedicats a Déu des d'un camí de predilecció iniciat amb el nostre baptisme. Tenim necessitat de correspondre a Déu per gaudir d'Ell servint als germans. Goig i servei, en el temple sant de Déu que és l'Església, van sempre units. L'Església ha vist en el cor de la Mare de Déu que porta el Nen a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, una voluntat d'oblació que va més enllà del significat ordinari del ritual que complien. Ella és l'expressió més gran de la total consagració a Jesucrist. Renovem, doncs, la nostra dedicació a Déu. I fem-ho des del nostre moment present per mantenir l'amor a Déu i augmentar la fe en la seva providència. Quan un diu que viu dedicat a alguna cosa sempre es destaca que això requereix una tasca exclusiva i no poques vegades s'afegeix, amb certa tristor, que aquesta dedicació és també el que impedeix fer altres coses. Doncs no és així entre nosaltres. Estar dedicats al que Déu ens posa per davant corregeix la temptació de viure dispersos sense assumir res i ens dóna l'oportunitat de consagrar al Crist un tros de vida en el què poder abocar l'amor amb el qual hem estat estimats per Ell. Amb la nostra dedicació i entrega mostrem a tots que quan cuidem alguna cosa de Déu la conseqüència és viure una vida en plenitud. Seguim, doncs, caminant a la llum de la fe, esperant entrar un dia a les estances eternes, on ja no tindrem necessitat de llum perquè Déu mateix ens il·luminarà (Ap 22,5).

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te