LA PROXIMITAT DEL REGNE DE DÉU
CAT  ESP
LA PROXIMITAT DEL REGNE DE DÉU

En un ambient religiosament tebi i poc ortodox comença Jesús la predicació de l'Evangeli. Des del principi, el Senyor es dirigeix a les ovelles perdudes d'Israel, als malalts necessitats de metge, als allunyats de la religió. Jesús no s'apropa per dir-los que segueixin com estan, que no es preocupin, que no corren cap risc, que dóna el mateix. Va a ells amb urgència: "Convertiu-vos, perquè és a prop el Regne del cel". Aquesta és la primera paraula pública de Jesús. Som lliures d'obrir-nos o no. Som lliures de respondre o no. La seva crida és per a seguir-lo a Ell des de la vocació que ens hagi concedit però sempre serà per "estar en el món sense ser del món" (Jn 15,18-17,14). Ha estat aquesta una paraula del Senyor poc compresa i practicada.

Però Jesús sabia que aquelles persones tenien un fons de grandesa, una inquietud. Abans de convidar-los a seguir-lo els va conèixer personalment. Això ja ens està dient que la missió no és un mer activisme social ni que està calculada com una estructura. Jesús sap que no pot res tot sol. La seva predicació ens posa al bell mig del camí pel qual s'ha de caminar. El moviment vocacional és aquest: de les nostres coses ens atrau cap a Ell per implicar-nos finalment en el més seu que és la proximitat del Regne de Déu. Amb la paraula viva de les seves instruccions (de conversió, de seguiment, de deixar-ho tot, d'anunciar el Regne i curar les malalties dels sofrents) l'Església s'edifica com a Cos de Crist i, des del seu cap, es forma com a comunitat. No es forma primer com a comunitat i després reconeix al seu cap. Si fos així poca cosa podria predicar perquè el discurs del món, el món ja se’l sap. Jesús no va cridar els seus deixebles per quedar-se sol. Però si l’abandonem a Ell, que és la llum, entrarem en la foscor i perdrem la pau.

No és pas Jesús qui ha de seguir l'Església, sinó l'Església qui segueix Jesús. No és l'Església la llum sinó només la llàntia. Aprenguem la lliçó del Mestre: converteix-te, vine, segueix-me i així estarà més a prop el Regne de Déu. Però que Ell també ens lliuri de repetir els errors dels de Corint. Tots podem enredar-nos en divisions per partidaris d’uns i altres, per interessos variats, adaptacions còmodes i missatges equivocats. Si la predicació de Joan Baptista podia suscitar certs temors, la paraula de Jesús genera alegria i goig i proporciona llum per tal que Israel surti de les tenebres. Si per la invitació de Joan molts reberen el baptisme, Jesús convida a treballar pel Regne de Déu. Els fa veure que la prioritat és guarir i recuperar els qui viuen submergits i oprimits per les forces de mal. Jesús va escollir els primers deixebles i després, ja ressuscitat, va cridar també a sant Pau. Sigui com sigui, el deixeble farà el mateix que el Mestre, repetirà els seus gestos significatius, seguirà el seu pensament; tindrà les seves preferències i el seu mateix Esperit. Una llum brillarà en tots ells i gaudiran de la seva presència. Jesús, a alguns, els demanarà que ho deixin tot. D’aquesta manera, en cadascun i en la comunitat, ja podrem veure les primícies del seu Regne.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te