PORTEM LA SEVA VIDA NOVA I DIVINA
CAT  ESP
PORTEM LA SEVA VIDA NOVA I DIVINA

El Senyor l'ha pres de la mà, com un pare al seu fill, i l’ha conformat segons el seu cor, per constituir-lo aliança del poble i llum de les nacions. El temps nadalenc acaba avui amb l'aliança visible, nova i definitiva de Déu amb nosaltres en Crist, en qui s'uneixen indissolublement la divinitat i la humanitat. La targeta de presentació del Messies és la curació de tota malaltia: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten i els pobres són evangelitzats (Mt 11,5), i surten de la presó els qui viuen a la fosca (Is 42,7). Són accions alliberadores que signifiquen salut espiritual i apunten al guariment de l'arrel de la humanitat oprimida pel diable, príncep d'aquest món.

En el relat de el llibre dels Fets, a casa de Corneli, succeeix una efusió de l'Esperit Sant. Per ella, s’acompleix l'anunci dels àngels als pastors: a la terra pau als homes de bona voluntat. Déu va enviar la seva Paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau per Jesucrist, el Senyor de tots. Però ara Pere veu clar, comprèn, que Déu accepta a qui el tem i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Per la seva banda, Jesús, amb el seu baptisme d'aigua, es compromet a assumir el seu altre baptisme de sang per així infondre el poder vivificador de l'Esperit a l'aigua de baptisme cristià. Gràcies a Ell, nosaltres hem estat batejats per l'aigua i Esperit Sant convertits en criatures noves, en fills de Déu, portant en nosaltres la seva vida divina.

Aquesta és l'epifania que avui celebrem: la manifestació de Crist com el Fill estimat del Pare. I aquesta escena es completa amb la vinguda de l'Esperit Sant que, en forma de colom, es posa sobre Crist. Queda per tant de manifest que, en el Baptisme del Senyor, Crist és el Fill, que ha sortit del Pare, com hem celebrat aquest Nadal, que s'ha fet home i que té la força de l'Esperit Sant per parlar i actuar en nom de Déu Pare. S’acompleix també el que el profeta Isaïes anunciava a la primera lectura d'avui: "Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui m'he complagut. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions". El baptisme de Joan era de penitència, de preparació. Per això diu Sant Agustí que "valia tant com valia Joan. Era un baptisme sant, perquè era conferit per un sant, però sempre home. El baptisme del Senyor, en canvi, era un baptisme diví, perquè el Senyor és Déu". Nosaltres hem rebut l'autèntic baptisme "en l'Esperit Sant". Guardem amb amor tanta gràcia rebuda ja que ens ha consagrat com a sacerdots, profetes i reis. La nostra missió és no trair mai l'amor de Déu Pare. El nostre treball és desplegar la santedat rebuda cada dia oferint-nos i oferint-ho tot com a sacerdots que som; ens correspon viure l'Evangeli de la Salvació i testimoniar-lo com a profetes en tot temps i lloc; i, ungits com a reis, servirem tot regnant alliberats del diable, del pecat que va suggerint i dels ídols que ens imposa.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te