OBSEQUIEM AL REDEMPTOR
CAT  ESP
OBSEQUIEM AL REDEMPTOR

On és el Rei? Jesús s’ha fet Infant. Qui no estima una criatura petita? On hi ha un nadó tots se senten atrets pel que té de do, de miracle, de debilitat plena de vida. Però, on és el rei? On està el Crist sinó en la mateixa vida que l'Esperit Sant procura formar en la nostra ànima? No estarà en la supèrbia que ens separa de Déu ni tampoc pot estar en la falta de caritat que ens aïlla. No serà que Jesús desitja regnar d'una altra manera? Ja ens ho diu amb el seu primer ensenyament abans del Calvari: no hem de perseguir el triomf sobre els demés, sinó sobre nosaltres mateixos. Com Crist, ens cal anorrear-nos, sentir-nos servidors dels altres, per portar-los a Déu.

Avui, als peus de Jesús Infant, en el dia de l'Epifania, a un Rei sense senyals externs de reialesa, podem dir-li: Senyor, traieu la supèrbia de la meva vida; trenqueu el meu amor propi, aquesta voluntat d’afirmar-me i d'imposar-me als altres. Feu que el fonament de la meva personalitat sigui la identificació amb Vós. Avui també volem entrar a la casa, veure el Nen amb Maria, la seva Mare i, agenollats, adorar-lo. Ens agenollem també nosaltres davant Jesús, Déu amagat en la humanitat. I li repetim que no volem girar l'esquena a la seva crida divina, que no ens apartarem mai d’Ell; que traurem del nostre camí tot el que sigui un destorb per ser-li fidels. Observar als Mags d'Orient postrats davant Jesús és per a tots nosaltres una veritable lliçó. Veiem tota la seva saviesa i la "reialesa" que després se'ls va afegir, agenollada davant un nen acabat de néixer que no té més que uns improvisats bolquers. Aquesta lliçó ens recorda que, per molts missatges materialistes que puguem rebre aquests dies o per molt que ens creguem importants o poderosos perquè tinguem diners per gastar, només devem humilitat i postrar-nos davant l'únic que mereix adoració: Déu fet home.

És clar que també podem imitar els Mags, oferint els nostres regals: l'afecte que mou muntanyes, la dedicació als fills, el bon ambient a la llar o els exemples de vida de pares i avis. Són molts els nens que reben regals, alguns cars i sofisticats, que provoquen una alegria momentània fins que, a poc a poc, torna la tristesa de la solitud, d'uns fills que no veuen als seus pares durant el dia o perquè hi ha discussions entre ells o perquè hi ha un ambient tens i irrespirable sota un mateix sostre. Els Mags d'Orient no només van portar or, encens i mirra al Nen Jesús, sinó que van presentar davant d'Ell l’instint de recerca, el desig acomplert, l’admiració, el seu amor fet ofrena, la seva alegria per veure amb ulls de fe... Per això no cal ser rei. Avui tots els pobles reben la llum del Déu veritable. I veiem barrejades, les capes sumptuoses i els camells del seguici reial al costat dels vestits senzills d'uns pastors davant del portal de Betlem. Tots comparteixen per igual, amb tot el que tenen, l'alegria del naixement del Fill de Déu obsequiant el Redemptor. Lloat sigui Jesucrist! Ell serà el sacerdot, Mitjancer únic i universal, de l'obra de Déu.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te