FELIÇ SANTA MARE DE DÉU!
CAT  ESP
FELIÇ SANTA MARE DE DÉU!

 

 La festa mariana més antiga que es coneix a Occident és la que estem celebrant: Maria, Mare de Déu. Ja a les catacumbes, o en antiquíssims subterranis cavats sota la ciutat de Roma on els primers cristians es reunien per celebrar la Missa en temps de les persecucions, trobem  pintures amb aquest nom: “Maria, Mare de Déu”. És també Mare de l'Església, Mare de cada comunitat cristiana, Mare de la nostra família. Coneixedora assídua de tot el que ens passa. Confident discreta. Consellera oportuna. Consoladora i drap de llàgrimes. Llum i fortalesa. Doncs, avui, volem que la seva maternitat espiritual il·lumini els passos de tots els dies de l'any que feliçment hem iniciat. Agraïts per tants beneficis rebuts i per tot el que la providència de Déu disposi volem cada dia, cada hora i minut de l'any nou, acollir la glòria de Déu tal com els àngels l'han anunciat i cantat per ser autèntics testimonis de l'amor i de la pau que ha nascut a Betlem.

El més propi d'una mare, en el seu amor carnal, és evitar que el seu fill pateixi. Aquest és l'instint natural d'una mare. No obstant això, és més gran l'amor espiritual, l'amor en Déu que té Maria cap al seu Fill que l'amor carnal. Es per això que Maria no aparta el seu Fill del lliurament a la creu. Cada vegada que Jesús mira la seva Mare, és com si escoltés el "facis en mi”. Jesús va aprendre de la seva Mare a dir: "facis". En la divinitat, Jesús, des de tota l'eternitat ha dit "facis en mi"; però com a home ho va aprendre de Maria fins a la Creu. La maternitat divina uneix a Maria amb el seu Fill amb un llaç molt més fort que el de les altres mares amb els seus fills. Jesús és fruit de la seva virginitat. La maternitat divina lliga Maria amb Déu Pare d'una manera que no es pot expressar amb paraules humanes: el Pare va disposar que Jesús fos Fill tan seu com d'ella. La maternitat divina uneix igualment Maria amb l'Esperit Sant, ja que per l'Esperit Sant va concebre al Verb en el seu si.

I a més, hem de concloure que la maternitat divina és la causa de la glòria espiritual de Maria, a la que es venera d'una manera preeminent entre els sants i els àngels del Cel, per la missió rebuda del Senyor. És Mare de Déu, per ser la "plena de gràcia", la Mare del Verb encarnat, Mare unida íntimament als misteris del seu Fill a qui segueix a cada pas.

La Verge mira el Nen. És el seu nadó, carn de la seva carn i fruit del seu ventre. L’ha portat en el seu si nou mesos i li dóna el pit i la seva llet es converteix en sang de Déu. Entre els seus braços li diu: "El meu Petit!". Però reflexiona: "És Déu". L’envaeix un sant temor davant d’aquest Déu mut. Aquest Déu és el meu Nen. Aquesta carn divina és la meva carn. Està feta de mi. Té els meus ulls... és Déu i s'assembla a mi. Cap dona, mai, ha gaudit així de Déu, per a ella sola. És Déu a qui pot estrènyer entre els seus braços i cobrir de petons. Déu que somriu i respira. Déu a qui pot tocar i que viu. Sota el vostre mantell ens emparem, feliç Santa Mare de Déu!

 

Mn. Pere Montagut, rector.

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te