COM ÉS DÉU, GERMANS!
CAT  ESP
COM ÉS DÉU, GERMANS!

L’Infant de la cova de Betlem era el mateix de qui l'evangelista sant Joan ens diu que existia al principi amb Déu, ja que era Déu i que es va fer carn i va habitar entre nosaltres. Per amor, es va fer un home més perquè els homes poguéssim ser fills de Déu, com ho era Ell. Adoremlo, ja que és veritable Déu, amb el nostre afecte, la nostra fe i ofrena. Que res hagi estat debades! L'obra és tota de Déu. Però aquest Déu té un fill. Tots pensaven que era un sol Déu, però mai van pensar en la seva fecunditat interna. Déu ens parla i ens crea a través del seu Fill, que és el seu Verb, la seva Paraula. Avui, doncs, en aquest dia de Nadal, celebrem que la seva Paraula s’ha fet carn, que habita entre nosaltres i contemplem la seva Bellesa. Ja tenim la clau de l'univers i la humanitat.

Si busquem una explicació profunda a l'alegria nadalenca que molts viuen i la majoria no comprèn, aquí hi ha la raó del Nadal: en el món s'ha posat una novetat. El Nadal sempre és nou, sempre és notícia. Totes les nits de Nadal, encara que hagin passat ja vint segles, l'àngel segueix proclamant la gran notícia. El món es renova per aquest germen de vida eterna empeltat en la història. Recuperem, doncs, la confiança i la seguretat. En comptes d'inspirar pessimisme al nostre voltant, tristesa o pors, inspirem-nos en l'àngel i la seva gran notícia. Encara que ens vinguin desolacions, hi ha renovació. Déu ha vingut i l'Esperit de Déu fa noves totes les coses.

Quants canvis hi ha hagut en la història des que Crist va néixer? I no obstant això aquest Regne de Déu que Crist porta al món inspira totes les edats i èpoques. No hi ha temps en aquest dia per fer un recompte dels canvis profunds de la història que han estat precisament inspirats per allò més pur i més sant que es conserva en l'Església de Jesucrist. Per això tota la creació "ens parla" de Déu. Ens remet al seu Poder. I per això, contemplant tot el que existeix, podem "escoltar Déu", que silenciosa però meravellosament ens parla per les seves criatures: el cel estrellat; l'alba i el capvespre; la majestuositat de la mar immensa; la bellesa d'un paisatge... tot ens parla de l'obra creadora de Déu. Alguns, admirant aquestes obres les arriben a adorar com si fossin déus i s'equivoquen. Altres van tan tristos i abatuts que ni tan sols aixequen el cap per veure ni admirar res. Però Déu no renuncia a dialogar i compartir amb nosaltres i elegeix el poble d'Israel. Li envia missatgers de part seva: patriarques, profetes, a Moisès. I encara més clar: sense deixar de ser el que era, va començar a ser el que no era. Jesucrist, nascut a Betlem i posat en una menjadora, és el Verb totpoderós de Déu, Verb que va crear el món, que va existir des de sempre, que és Déu. Després de tot això, Déu Pare ja no parlarà més. En el Verb fet carn ens ho ha dit tot, ens ho ha explicat tot, ens ho ha donat tot. "Ha aparegut la Bondat de Déu i el seu Amor a l'home. Segons la seva misericòrdia ens ha salvat. Som hereus de la vida eterna" (Tt 3,4). Déu totpoderós, que heu dissipat les tenebres del món amb la llum veritable del vostre Fill, mireu-nos complagut, perquè puguem cantar dignament aquesta glòria vostra i vida nostra.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te