JESÚS, SALVADOR.
CAT  ESP
JESÚS, SALVADOR.

 

Déu parla en somnis a Josep. I li demana que aculli Maria, que està embarassada i espera un fill. Josep fa cas al seu somni, encara que no ho entengui del tot, encara que suposi trencar amb convencions socials, encara que suposi córrer riscos. I Josep, obedient a la paraula que és més que un somni, col·labora amb l'arribada del Messies, és instrument de la irrupció de la salvació a les nostres vides. Estem a punt de celebrar alguna cosa "impossible" des d'una mentalitat humana: el naixement del Fill de Déu entre nosaltres, en la humilitat de la nostra carn, una cosa que l'ésser humà mai hagués pogut imaginar o concebre. I acabem d'escoltar com va succeir aquesta encarnació. Jesús no serà un enviat més de Déu. Com diuen les nadales: "un altre infant com ell no n'hi ha, no n'hi ha". No podia tenir pare humà, perquè seria a qui hauria d’imitar a la terra.

El seu model serà exclusivament Déu. Serà Fill perquè en tot imitarà el Pare. Ens pot semblar un llenguatge estrany, però en aquella època, la referència d'un fill amb el pare no es mesurava biològicament, sinó per la capacitat del fill d’imitar el pare. Per això la Paraula de Déu d'aquest diumenge és una renovada professió de fe en Déu. I és important destacar-ho per la nostra situació cultural i social, en què predomina el silenci sobre Déu. Per a molts de vosaltres, en la vostra infantesa i joventut, moltes coses us parlaven de Déu i de l'Evangeli. Però avui amb prou feines existeixen vies per les quals arribi a les noves generacions l'anunci de Déu i la invitació a acollir la seva presència. Hi ha un silenci sobre Déu també a les llars, a l'ensenyament i en els mitjans de comunicació. Un veritable "eclipsi de Déu" deia SJPII. Déu ens crida a tots a participar en l'obra de la Salvació. A tots i amb missions diferents. Ningú és imprescindible però tots som importants. Per a Déu no hi ha papers segons ni tercers: en la història de la salvació tots som protagonistes. Mirem a Sant Josep: ¿L’imaginem sense la seva disponibilitat, sense la seva puresa, sense el seu amor a Maria?

A nosaltres també el Senyor ens convida a "desitjar l'impossible". Déu mateix ve i neix en la nostra realitat. La litúrgia de l'Església ens ajudarà a esperar i a creure, a viure-ho i meditar-ho. Ens atrevirem a demanar a el Senyor un senyal o, com Acaz, no la demanarem perquè no la creiem possible? El final de l'Advent ens ajuda a descobrir novament la Salvació de Déu que és Jesús. Ell ens salva de la nostra solitud. De creure'ns en un "planeta" a la deriva i sense sentit. Déu veu les nostres necessitats quan ningú les veu. Com aquell home a la piscina de Betsaida: "Senyor no tinc ningú que m’ajudi". Envoltat de gent estava sol i Jesús es preocupa i el cura. Jesús ens salva de quedar presoners de la nostra maldat, de tot pecat i esclavatge. Ens salva a les temptacions i proves que patim cadascú i com a poble sant. Ens salva de la por a la mort. Jesús, deixant la glòria de cel, entra en un món trencat per ser el camí íntegre que porta a l'eternitat, camí que va del naixement a la seva glorificació. Pels qui som d’ell no hi ha cap temor. Són dies de fe. Desitgem la fam d'amor que es reparteix en la pobresa de Betlem. Maria, mirant a Josep, ja sap que Déu li ha parlat. S’estimen a Déu i tot es complirà. Siguem també protagonistes d'aquesta història.

 

Mn. Pere Montagut, rector.

 

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te