SOM CUSTÒDIES PRECIOSES
CAT  ESP
SOM CUSTÒDIES PRECIOSES

En un dia com avui ens sentim impulsats a viure la fe en la seva dimensió més pública. Al carrer, a la feina, en la política, la cultura, la família, l'economia i la societat; en les diversions, les amistats i en tots els àmbits de la vida humana. La presència de Jesucrist no es pot amagar. Ell mateix ens envia perquè el món el conegui i cregui en ell. Per això no podem deixar d'estar presents en la vida pública com a catòlics. No tinguem por del camí que Déu ens faci recórrer. Les proves i dificultats que puguem trobar faran madurar la nostra fe i enfortiran el nostre testimoni.

En molts llocs Corpus Christi és una festa popular en molts indrets. Una festa vinculada a la tradició d'acompanyar en processó al Santíssim Sagrament per nostres carrers. És l'expressió més eloqüent de la proximitat del Senyor que surt per trobar-se amb tots els que el vulguin acollir. Així ho hem viscut a la nostra Parròquia. Es Crist qui s’acosta als qui pateixen, als qui no tenen esperança, als que han perdut l'alegria de la vida o han vist malmesa l'alegria de l'amor. Nosaltres hem conegut l'Amor de Déu. Això ens porta a adoptar un estil de vida misericordiós, caritatiu, just. És una forma d’afavorir, amb gestos i accions concretes, la dignitat de molts i procurar que tants que pateixen tinguin cobertes les seves necessitats.

Però sense la fe en Jesucrist, sense fe en la presència real de Crist en el Santíssim Sagrament, totes les manifestacions i tradicions al voltant del Corpus quedarien buides de contingut i mancades de sentit. És el que passa en no pocs pobles i ciutats en què aquesta festa s'ha vist reduïda a una manifestació cultural sense el sentit original. La processó del Corpus no serà mai una simple manifestació de cultura o de tradició sense referència essencial a la fe catòlica. Fixem-nos com tots els sagraments són orientats a l'Eucaristia. Els nens de Primera Comunió van amb els seus vestits blancs recordant la vestidura blanca del baptisme. L'Eucaristia acompleix el que va començar amb el baptisme. Els altres sagraments també culminen en l'Eucaristia. La Confessió i la Unció dels Malalts restauren la gràcia d'unió amb Crist eucarístic. El Matrimoni serà també signe del banquet nupcial de l'Anyell. I, el mateix sacerdot, s'identificarà amb Crist ostia i la víctima de l'Eucaristia.

Quan baixa la vida eucarística del cristià, baixa també l'atractiu dels altres sagraments: hi ha menys batejos, menys confessions, menys joves volen casar-se i hi ha menys vocacions al sacerdoci. En canvi, quan hi ha reverència a l'Eucaristia i es viu conscientment d'ella, els altres sagraments floreixen. Adorem, doncs, amb fervor a Crist. Mirem-lo a Ell i la manera en que Déu s'acosta a nosaltres petit i feble en una fràgil hòstia de pa però on hi ha tota la grandesa de Déu. L'Eucaristia conté tot el bé espiritual de l'Església, és Crist mateix, la nostra Pasqua i el Pa de vida, que ens dóna vida per mitjà de l'Esperit Sant. Siguem custòdies precioses que mai es cansin de mostrar per tot el món que tot porta a Crist que continua viu i eternament present en el gran miracle de l'Eucaristia.

 

 Mn. Pere Montagut, rector.

 

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te