ESTIMAR DÉU TAL COM ÉS
CAT  ESP
ESTIMAR DÉU TAL COM ÉS

L'home té moltes idees diferents sobre el que Déu és. Les diverses religions i cultures han cregut en molts déus controladors de la creació i de la vida humana. Però Déu mateix ens ha revelat que no som capaços de fer-nos cap tipus d'imatge que veritablement ens mostri qui és Ell. Una manera per entendre millor la grandesa de Déu i la seva glòria és acostar-se, sense excusa, a les increïbles manifestacions de la creació i que formen el món en què vivim. L'apòstol Pau constata que la glòria i el poder de Déu es "fan clarament visibles des de la creació del món" (Romans 1:20). La humanitat tractarà d'utilitzar la ciència per explicar l'univers i la vida. Però com més descobriments fan els científics sobre l'univers, més espectacular i impressionant ens sembla. La vida per si mateixa és immensa i increïblement complexa.

Així també és Déu i son els seus camins. Nosaltres tendim a mirar l'efecte de les coses a curt termini. Mentre Déu mira a llarg termini, de manera permanent, els nostres pensaments, inestables, no coincideixen amb els seus. Déu ens ha donat la creació, amb les seves lleis meravelloses, perquè visquem d'acord amb elles. Així com Déu va crear un univers que ens desconcerta i sorprèn, així mateix ha dissenyat un pla molt superior per a la nostra dignitat i el nostre futur. Ell és la comunió d'amor que pren la iniciativa i ens incorpora a una excelsa relació: ens fa fills del Pare, semblants al seu Fill Jesucrist i ungits per l'Esperit Sant. Un incrèdul pot entendre les raons d'aquesta veritat. Però el que no pot fer és estimar la veritat, ja que això implicaria creure-la. Estimar Déu és creure en Déu. Hi ha qui no pot estimar Déu i la seva veritat. Alguns veuen la veritat de Déu però, perquè no la poden estimar, la rebutgen quan comencen a comprendre-la. Estimem la veritat quan rebem l'Esperit Sant de Déu. Si no acceptem la veritat sobrenatural de Déu tan sols arribarem a una acceptació externa d'ell. Per l'obstacle de la incredulitat el cor es queda lluny, la nostra voluntat no cedeix al poder i a l'autoritat de Déu, ens resistim al seu regnat portant pel nostre compte el destí de les nostres vides.

El coneixement de Déu s'aconsegueix tastant-lo. Cinc segons amb una mica de mel a la boca ens ensenya més sobre la seva dolçor que deu hores de classes o de lectura sobre el gust de la mel. Fins que no tastem la dolçor de vida i de comunió que és Déu tots els coneixements del món no podran satisfer l’ànima. Aquest diumenge volem gaudir de la sorpresa que provoca la grandesa de Déu i, acollits per la Santíssima Trinitat, tastar la seva bondat. No oblidem mai que aquesta vida és una prova d'Amor a Déu. Res tenim que abans no hàgim rebut: els nostres talents personals, els dons, de naturalesa i de gràcia, tot són donacions del Senyor. Entrem en aquest misteri trinitari de puntetes, en silenci, en actitud de profunda adoració. No podem manipular el misteri i posar-lo a la nostra mida. És un misteri revelat i mostrat per Déu mateix. És la grandesa de Déu i també la nostra cridats com estem a compartir la seva mateixa vida en un corrent d'amor que té l’origen en el seu Cor i que omple tot el cos de la seva Església.

 

Mn. Pere Montagut, rector.

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te