ALEGREM-NOS!
CAT  ESP
ALEGREM-NOS!

Com a fills de Déu dispersos pel món som feliços perquè hem cregut sense haver vist, perquè hem acceptat el testimoni de l'Església. Les dues aparicions del Ressuscitat succeeixen el diumenge que des d'aleshores passa de ser "dia del sol" a "dia del Senyor". Així com el grup dels deixebles estava reunit també avui seguim formant l'assemblea eucarística, cada diumenge, per celebrar el Ressuscitat com a misteri de fe segons l'encàrrec de Crist en el darrer sopar: “Feu això que és el meu memorial” (Lc 22, 19). És la memòria no del record d'alguna cosa que va passar sinó de l'actualitat de quelcom que segueix present.

Els llibre dels Fets dels Apòstols ens presenta als primers cristians formant una veritable comunitat. Humanament ens és difícil sentir i entendre l'Església com una comunitat quan moltes vegades assistim únicament a la missa dominical entre una majoria d'assistents que són uns veritables desconeguts per a nosaltres. El mateix Tomàs veiem que estava absent del grup i després no va creure en el testimoni que li van donar sobre la resurrecció. El pensament actual conté una dosi forta d'individualisme que perjudica la unitat de les famílies, la perseverança dels matrimonis i debilita les relacions d'amistat. Avui està de moda el "transfuguisme" el qual ens ve del món polític quan uns passen sense més d'un partit a un altre abandonant els principis i valors del seu partit de pertinença quan no trobaren allí una oferta més gratificant a nivell personal. Aquesta és una expressió clara de la provisionalitat i de la debilitat de les conviccions. La perseverança pasqual, en canvi, ens crida a no deixar-nos portar pel corrent del que es pensa, del que es diu i del que es fa. És temps de definir-nos: vivim en Crist o vivim com morts; creiem en el Ressuscitat o creiem en qualsevol cosa.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor (Jn 20, 20). ¡Es van alegrar! Aquesta paraula és senzilla i alhora profunda. No parla directament de la profunditat i potència de l'alegria dels testimonis del Ressuscitat però ens permet d’intuir-la. Si la mort del Fill de Déu els va deixar porucs, ara l'alegria de l’encontre amb el Ressuscitat s'imposava i havia de ser més gran que la por. Aquesta alegria era gran perquè humanament era més difícil d'acceptar. I com de difícil havia de ser ho testifica el comportament de Tomàs que "no estava amb ells quan va venir Jesús" (Jn 20, 24). També és l'alegria pasqual de l'Església. Una alegria que té el seu començament al sepulcre buit i en els cors d'aquells homes senzills que "la tarda d'aquest mateix dia, el primer després de dissabte" veuen el Ressuscitat i escolten dels seus llavis la salutació: "La pau sigui amb vosaltres!". La festa d'aquest segon Diumenge de Pasqua, indicada per Crist en les revelacions a Santa Faustina Kovalska, ens obre els ulls per veure molt a prop nostre la Divina Misericòrdia que invoquem amb la jaculatòria revelada: "Jesús, confio en Vós". Perquè no hi hagi entre nosaltres angoixa ni pors i ja que estem farts d'ideologies i divisions i assedegats de pau social, pensem en la Divina Misericòrdia que restaura, que uneix, que cura i ens anima a la reparació. Repetim amb freqüència, sobretot quan tot sembli dir-nos el contrari: "Jesús, confio en Vós".

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te