AVUI,DIUMENGE DE RESURRECCIÓ
CAT  ESP
AVUI,DIUMENGE DE RESURRECCIÓ

   Avui, Diumenge de Resurrecció, serà ja per sempre el primer dia de la setmana cristiana. Reconeixem aquest dia amb tota la seva fondària tal i com ho han fet els Sants: que la passió de Crist que va començar en l'agonia no acaba amb la mort. Ni unes llàgrimes de desesperació ni aquell bes de traïció han pogut acabar amb la història de salvació i amb aquest dia gloriós en que ha obrat el Senyor.

   A la vetlla pasqual, a poc a poc es va il·luminar la nit. Primer amb la llum solitària del ciri pasqual que, com si fos la proa de la humil barca de l'Església, s'anava endinsant en l'espessor d'una tremenda foscor. I davant la crida a donar gràcies per la llum de Crist, compartíem més i més aquesta benedicció nascuda d'un foc viu i amorós. El nostre temple, com un sepulcre que enfosqueix la vida, a través d'unes brases beneïdes va anar dissipant el regne de la mort que acompanya sempre la tragèdia humana. El ciri pasqual s’obria pas, gravades en ell les senyals de la passió, les ferides que ens curaven i el seu Cor flamejant d’amor ressuscitat com un regal immerescut amb el qual Déu sosté, alegra i protegeix els nostres dies.

    Avui és el dia en què confessem que, tot i les nostres limitacions i inseguretats, creiem que Crist ha ressuscitat! Creiem que la Pasqua és l'última i definitiva intervenció de Déu en la història per a tots i en tot lloc,  l’esdeveniment més esperat i sorprenent. Creiem que després d'haver-nos salvat del no-res, de l'esclavatge, de l'exili, Déu ens ha salvat del darrer  enemic que és la mort, és a dir, del pecat. Nosaltres creiem, i avui anunciem, que la mort és aquell espai de la vida on Déu no hi és, on l'home viu sense relació amb Ell. Avui sabem que el veritable fracàs de la vida no és tant quan ens falta el que estimem, no és tant quan experimentem el cansament i el dolor sinó que el fracàs vertader és quan ens falta el Senyor, quan estem sols sense Ell. La mort ens mata quan no acceptem la paternitat de Déu, quan Ell no pot ser la font de la Vida. Si no som capaços de donar a Déu el que li correspon, morim.

   Benvolguts germans, no permetem que la nostra vida es converteixi finalment en una tomba. Moltes persones han fet de la vida un sepulcre tancat. Una vida tancada és una vida banal. Pel sant Baptisme s’obrí la pedra pesada i sortirem per aprendre a veure el Senyor en totes les coses, en la humanitat per Ell redimida i en el món que Ell sosté. Maria Magdalena va donar als apòstols la notícia més bella que mai la humanitat hagi escoltat: la certesa de que si morim és per ressuscitar.

   El missatge pasqual i joiós de l'Església és el signe més clar de que Crist ha ressuscitat. L'Església l’anuncia malgrat els pecats dels seus fills, malgrat els pecats del món i les dificultats amb què aquest missatge es troba quan no coincideix amb el que molts voldrien escoltar de part de Déu. Es un missatge que demana la fe en Crist, Cap vivent de l’Església, que ens envia a proclamar amb autoritat a totes les generacions les seves paraules que no passen. Avui, tots nosaltres, en la persona del deixeble estimat, en tenim prou amb veure i creure. El nostre futur és la resurrecció! Al·leluia!

 

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te