LA NOVETAT DEL PERDÓ DE DÉU
CAT  ESP
LA NOVETAT DEL PERDÓ DE DÉU

"Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n'adoneu?”(Is 43,16). Aquesta novetat promesa per Déu la porta a terme el mateix Crist. Enmig del desert d'aquest món i de la nostra vida, Crist fa alguna cosa nova. A la nit de la Vetlla Pasqual, culminació del Tríduum Pasqual, Déu obrirà novament per a la seva Església la font de l'aigua que dóna vida. El Baptisme, que neix a la Pasqua, és l'aigua que transforma, que purifica, que esborra el nostre pecat i ens omple de vida eterna.

Jesús perdona la dona de l'Evangeli però li demana que, d'ara endavant, no pequi més. Només el perdó de Déu dóna les forces per no pecar ja més. Només Déu pot humanament canviar-nos, perquè només ell pot perdonar el pecat, arrel de tots els mals. Que bé ho expressa sant Pau, perseguidor de Jesús abans de la seva conversió. La trobada amb Crist ressuscitat capgira tota la seva existència. A partir d'aquest moment tot el que per a ell era important, absolutament tot, ho considerarà escòria comparat amb el coneixement de Crist ressuscitat. I aquesta és la història de tants homes i dones que després de la seva vida de pecat s'han deixat atreure per la misericòrdia de Jesucrist. Tota història humana, per negativa o impossible que sembli, pot ser transformada per la gràcia de Déu. I nosaltres som testimonis d'aquesta història. Encara que formem part d'una societat que pretén negar la realitat del pecat, el pecat hi és i les conseqüències les estem patint i, al final, el pecat ens destrueix.

Crist vol treure el pecat amb la col·laboració del pecador, ens corregeix perdonant, no castigant. La conversió és possible; és possible que l'adultera es converteixi i canviï; és possible també que els "condemnadors" es converteixin i canviïn. I és possible perquè Jesús ha vingut a reconstruir vides, no a destruir-les; perquè la proximitat de l'amor de Déu, que cura i guareix, és més forta que la ignorància del propi pecat. Jesús, guarint les nostres ferides, buscant els qui estàvem perduts, no es disposa a condemnar. Ens ofereix el perdó de Déu. No és que el Senyor passi per alt la gravetat i la injustícia del pecat. Si els nostres pecats fossin cosa de poca importància, hauria lliurat Déu al seu propi Fill fins a la mort per nosaltres, pels nostres pecats? La creu de Crist exclama ben alt que per a Déu els nostres pecats són quelcom important, no per ell, que a ell no li arriben els nostres pecats, sinó per nosaltres, perquè el pecat ens fereix, ens perjudica greument a nosaltres, les seves criatures, els seus fills.

Quina gràcia més gran és per a l'Església aquesta Paraula! Estem a una setmana de Rams i tenim la invitació d'acostar-nos a Déu en el sagrament de la Reconciliació i acceptar no només el perdó de Déu sinó l'alliberament de la nostra culpa. Tenim Jesús, que a l'Evangeli es revela amb cor benèvol i acollidor fins a exagerar. Jesús, com a Déu, sabia que la dona podia ser una criatura nova. Va creure en la dona per canviar la seva vida. No li va fer una pregunta indiscreta, ni la va reprendre per la seva culpa. Veié en ella una filla que, davant d’Ell, ja estava tornant a la vida. Un cop més, la santa Església ens urgeix a acceptar a Crist Jesús que ens dóna la llibertat. No tinguem pors. Jesús, a qui coneixem i estimem, serà Ell mateix qui ens esperi en la confessió.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te