SORTIR A L'ENCONTRE I PERDONAR
CAT  ESP
SORTIR A L'ENCONTRE I PERDONAR

És bo pensar, a l'ombra d'aquesta paràbola, que el que mou a Déu Pare a obrir els braços no és la comprovació del penediment del seu fill ni el conèixer els motius del retorn ni tan sols tenir la certesa de que, d'ara endavant, el seu fill no caurà ni en la mateixa actitud ni en el mateix error. Simplement hi ha el fet de que ha tornat a casa. Aquesta és l'alegria i la consolació del pecador: Déu no exigeix per endavant un cor pur per abraçar-me, rebre'm i acollir-me. Déu sap, més que ningú, que no he trobat la felicitat en la meva disbauxa ni en els meus pecats, i que tampoc hom torna per l'egoisme de trobar seguretat i pau. L'amor de Déu no necessita explicacions, no posa d'entrada condicions, en té prou amb la tornada.

Allunyar-se de Déu i de tot el que comporta, és a dir, d’estar sempre amb ell i que tot el que es seu sigui meu, és perdre’s en un procés de debilitat general. Com quan un s'allunya del foc més fred tindrà. Estar perduts i no reconèixer-ho, estar sols perquè no concedim als altres el títol de germans és l'inici de l'allunyament. Després vindran la rutina, la desesperació i el desamor. L'Evangeli d'avui posa l'accent en la misericòrdia que ens vol vius en la veritat. En altres pàgines evangèliques, el Senyor ens demanarà concretar aquesta vida en la veritat passant per la porta estreta, lluitant contra Satanàs que sempre torna per deixar-nos pitjor que abans o convidant-nos a extirpar alguna cosa per entrar en el seu Regne. Sortim avui d'aquesta celebració eucarística més conscients que Déu ens porta a la palma de la mà i que la vida cristiana no és una recerca d'autorealització personal sinó una radical experiència dels nostres límits i una dependència sana de l'amor que ens salva.

La sorpresa que Déu ens dóna és a imatge d'un fill que acaba de tenir un accident amb el cotxe del seu pare i rep un missatge seu que li diu: "fill, recorda que jo et vull a tu, no al cotxe". Si això ho fa una mare, un pare, un amic, com més Déu ens dóna sempre una nova oportunitat posant com a centre les raons del cor i no tant l'entorn d'aparences que l'envolta. Però si ens quedéssim aquí, ens quedaríem curts. Hem de desitjar no només ser dels qui reben compassió sinó ser d'aquells que l'ofereixen. "Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor!" (Salm 33). Ser bo no és no ficar-se amb ningú. La bondat es mou, necessita trobar, mostrar perdó i estimar entranyablement. Aquí tenim el programa de la nostra conversió pasqual. Finalment, podem imaginar el que vindria després de la festa, passades les emocions i amb l'alegria serena d'haver tornat i d’estar a casa. Vindria, ben segur, una conversa de pare a fill en la qual es faria evident que no hi ha hagut condemna encara que ningú està lliure de pecat. Però també junts s’entretindrien en veure el rerefons maligne de les nostres decisions i de quina manera la providència de Déu les aprofita. I acabaria aquest diàleg com de costum: "d'ara endavant no pequis més" (Jn 8, 11-12). Aquesta és l'obra mestra i el més perfecte retrat de Déu. A cada missa se'ns obre el camí de retorn i la porta de la casa en la que som esperats. Aprofitem-la!

 

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te