LA BATALLA ESPIRITUAL DIARIA
CAT  ESP
LA BATALLA ESPIRITUAL DIARIA

Els mals i tragèdies afecten no només als dolents sinó també als bons, tant a culpables com a innocents. Jesús aprofita uns esdeveniments, que tenen que veure amb la crueltat d'un governant sense escrúpols i un simple accident arquitectònic, per posar-nos en camí de penediment. El judici de tot el que passa, la resposta al “per què”, només pertany a Déu. Deixem a Déu ser Déu, deixem fer justícia a Déu. Jesús mira el cor i ens diu: "si no canvieu...". A Jesús li dol la nostra mandra, que ho deixem tot per a després, per a més tard, o per mai com a imatge de la figuera de la paràbola que no dóna fruits.

Jesús no ens demana que donem fruits estranys a les nostres capacitats o que donem més fruits que els altres. Tan sols ens demana que donem del que Ell mateix ens dóna cada dia. Als qui li pregunten els fa veure que la mort violenta d'aquells galileus no obeeix a un càstig diví pels seus pecats. Però també que si no ens convertim dels nostres pecats passarem per la mateixa sort. Morirem, no físicament, sinó d'una mort pitjor, la mort eterna, a causa de la consolidació definitiva d'una vida de pecat. Quan ens sorprenen successos tràgics, el primer que cal fer no és preguntar-nos on està Déu, sinó on som nosaltres. La pregunta que ens posa en camí de conversió no és "per què permet Déu aquesta horrible desgràcia?", sinó "què estem disposats a fer davant d'això?".

A Crist crucificat no el veurem demanant comptes a un Déu llunyà sinó que es lliura al Pare amb amor fidel i redempció generosa. A Jesús, des de la creu, no el veurem protestant de que Déu no actuï o negant la seva existència, sinó que s'ofereix al Pare com a víctima pels pecats del món. Si mirem el crucificat intuirem, entre llums i ombres, que Déu està en el sofrent, eixugant les llàgrimes i guarint el seu dolor; que està vencent tot mal i ensenyant-nos a combatre’l bé. Déu no pensa en càstigs. Ens diu, amb la paràbola de la figuera, que és pacient, que és compassiu i benigne com hem pregat amb el Salm. La seva paciència està a l'espera de rebre els nostres fruits de conversió, una conversió que abasta tant la manera de pensar com la d'actuar.

Déu no està en el seu cel desentès de nosaltres i en les seves coses. Al contrari, és el Déu alliberador que diu a Èxode: "He vist, he sentit, conec, aniré per alliberar-los". Demanem la gràcia de que el Senyor ens faci comprendre millor qui és Ell perquè, comprenent-lo millor, ens puguem semblar cada vegada més a Ell: sense condemnar, sense castigar, estant a prop de les necessitats dels altres per alliberar-los. Són molts els qui no veuen que ofenen Déu amb les seves sospites, acusacions i orgulls. Són molts els qui per no esperar cap vida eterna viuen ja una vida de pena. Són molts els que pensen que n'hi ha prou amb fer el bé i que això els estalvia de netejar la podridura que tenen per dins. El que està en joc és el nostre ser o no ser, la nostra felicitat o la nostra desgràcia. El que els va succeir a aquells galileus sacrificats per Pilat o als que van morir esclafats per la torre de Siloè no fou res comparat amb la sort que espera als pecadors. Estem, doncs, en una batalla espiritual diària. Sense angoixes però també sense deixar per un altre any el que sé que està al meu abast avui.

 

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te