NO OBLIDAREM EL SEU ROSTRE LLUMINÓS
CAT  ESP
NO OBLIDAREM EL SEU ROSTRE LLUMINÓS

L'oració, el sofriment i la creu formen part del mateix camí que sant Lluc proposa per arribar a la glòria. I una peça clau d'aquest camí és estar a l'escolta de la paraula de Jesús. L’única paraula que pot configurar tant la nostra manera de pensar com d'obrar. En acceptar els seus ensenyaments i en retenir amb afecte els seus moviments interiors divinitzem cada vegada més la vida. Perquè aquest és l'objectiu de tota unió amb Crist: arribar a ser una lloança viva seva, estar en les coses del Pare, aconseguir que les ocupacions quotidianes i materials no siguin un destorb per avançar i entendre més la nostra vocació divina. La condició per seguir en veritat a Jesús és la creu i tot el que ella conté i ens descobreix. Però hi ha una falsa notícia que no para de sembrar dubtes: professar la fe és relativament fàcil però viure-la és molt difícil. I així ens conformem per no progressar.

Pere, Jaume i Joan van ser testimonis de la manifestació de la Glòria de Jesús que es consumarà amb la seva mort a Jerusalem. Aquests tres testimonis viuen com una anticipació del triomf de Déu. El rostre del "Fill escollit" s'omple de llum brillant i d'aquesta manera els diu que, gràcies a la seva entrega generosa a la creu, aquesta llum ja no tindrà fi. El que s'insinua al Tabor, es consumarà i serà definitiu en el matí del primer diumenge.En realitat, la vida es manifesta quan seguim Crist pel camí estret. Per això, en qualsevol circumstància, quan apareixen signes de contradicció, de sofriment o de mort no és el moment de dissimular res, de fugir com escapatòria o de desesperar. És el moment d'abraçar una oportunitat de donar a la vida la seva fondària divina mirant, escoltant, imitant i seguint Jesús. En canvi, qui segueix el camí ample i còmode confon el que és "vida" amb les satisfaccions efímeres i serà incapaç de descobrir la raó última de la nostra existència tal hi com ens ha estat donada. Quan Pere, sobre la Muntanya del Tabor, proposa quedar-se en el més agradable de la vida de l'esperit, quedar-se gaudint del consol espiritual, Déu mateix intervé i li respon dient-li que escolti i segueixi els ensenyaments del seu Fill estimat.

Què ens diu tot això? Doncs que quan hi ha consolacions i gustos espirituals, si és que n'hi ha així de sensibles com en la Transfiguració, són gràcies especials per animar-nos, per enfortir-nos, per impulsar-nos a l'entrega a Déu i al seu servei. A Abraham Déu li va prometre una terra i en l'aliança que va establir amb ell apareixen animals com a víctimes. Però, posteriorment, Déu fa una Nova Aliança, en la qual Crist és la Víctima. Pel seu sacrifici a la Creu tot el gènere humà té dret a una pàtria que és molt millor que l'antiga terra promesa: el Cel, la joia de la visió beatífica, quan serem transfigurats per la resurrecció que Crist ha promès als qui l'estimin. Quan el cos mortal s’uneixi amb l’ànima immortal Déu ens transformarà, ens glorificarà amb la seva glòria, ens il·luminarà amb la seva llum infinita. Amb aquesta promesa baptismal ara som testimonis de la seva glòria en el cim de la muntanya d’aquest món que es l’Eucaristia. El podrem reconèixer lligat i colpejat però ja no oblidarem la seguretat que ens va donar la seva companyia lluminosa.

 

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te