L'ESTRATÈGIA QUARESMAL
CAT  ESP
L'ESTRATÈGIA QUARESMAL

Quan s'abandona la llei de Déu, en lloc de la llei de l'amor acaba triomfant la llei del més fort sobre el més feble. La gran temptació dels nostres dies és precisament aquesta: acusar-nos, temptar-nos. Des de moltes instàncies se'ns fa veure que la societat o les lleis de torn són el camí de la vertadera solució. No podem cedir a pressions sociològiques i, encara menys, a les polítiques on se'ns ven (a un preu molt alt) un aparador en el qual s’exposa el que ara val, tot el que puc tenir, el que sóc com a déu de mi mateix, tot el que puc fer si així ho desitjo... El Senyor, en canvi, un cop més ens demana caminar previnguts.

La temptació no ve mai de Déu, però Déu la pot permetre. Per què? Déu pot permetre el mal per treure un bé més gran. Déu envia proves però Déu mai ens fa arribar temptacions. Llavors, d’on venen? Doncs del diable. Davant d'això s'imposa que tinguem una estratègia sàvia contra els enganys i atacs del dimoni en aquesta batalla ferotge per la salvació de la nostra ànima immortal i les ànimes de tants altres que puguin estar en vies de perdició. Mirem per on va una mica aquesta estratègia. Comencem confiant en el poder de Déu. El diable és astut, hàbil i malintencionat. Però ens diu la fe de l'Església que és una simple criatura i el seu poder es limita a la voluntat permissiva de Déu. Sabem que estem en combat fins que acabi la mateixa vida. Si estem endormiscats o som ingenus serem una presa fàcil. Ens toca vigilar. És l'estat permanent de la consciència. L'esperit està disposat a tot però la carn és feble. Els Apòstols van fallar per falta de vigilància. El que resem, sense la constància i la fe, no serà oració. Som penitents. Alguns dimonis només poden ser expulsats a través de l'oració i el dejuni, la confessió i el penediment. Convé examinar-nos. Acceptar les inspiracions de l'esperit bo i rebutjar les males inspiracions. Per la seva part, el diable també ens examina per descobrir el punt feble i matar. Si sabem com i on som més vulnerables posarem protecció. En la desolació estarem quiets. Al estar cansats, frustrats, desganats, esgotats... som el blanc del diable. Tot i la foscor de l'ànima, la confusió de l’esperit i una inclinació al que és terrenal i baix subjectem-nos al nostre Creador i Senyor sense pensar res i esperant que tot passi. Actuar en contra. Fer el contrari a la temptació. Si mengem massa, mortificació i caritat. Si tempta la mandra, aixecar-nos abans. Si ataquem amb la llengua, amabilitat. Si escatimem temps d'oració, preguem una mica més. I finalment, el recurs al Sant Nom de Jesús i de Maria. El diable té una por mortal a aquests noms. Déu va prometre que el taló de la dona esclafaria el cap de la serp. Tot poder malèfic tremola davant la Verge Maria i els fills que l’invoquen sota el seu mantell.

Iniciem el camí quaresmal amb aquesta estratègia. Sota la guia segura de la Paraula de Déu, refent les forces a l'Eucaristia, combregant i adorant i deixant que l'Esperit Sant ens estimuli a progressar. Només Vós, Senyor, teniu paraules de vida eterna! Només Vós, Senyor, sou capaç de donar-nos forces per vèncer i sortir victoriosos de la temptació de cada jornada! Només Vós, Senyor, només Vós... vencereu en el desert de la nostra vida.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te