PER VÈNCER L'ENEMISTAT
CAT  ESP
PER VÈNCER L'ENEMISTAT

La Paraula d'aquest diumenge ens ensenya a superar l'enemistat desarmant l'enemic des de la bondat. Per sentir-nos germans, cal primer sentir-se fills. Però l'experiència humana, ja tingui més de terrenal o de celestial, passa habitualment per identificar l'enemic per no oferir-li ni aigua; davant el qui ens demana un préstec ens prevenim exigint avals, o en patir un robatori ens defensem amb la denúncia. És el comportament més comú que veiem en Abisai quan incita a David a matar el seu enemic Saül. Si l'amor fratern, l'acceptació del proïsme no és gens fàcil... si estimar amb caritat o viure en pau amb els qui ens envolten habitualment ens costa suor i llàgrimes... no ens estranyi que ens costi voler el bé dels enemics. D'altra banda, d’aquestes paraules de Jesús s’han fet quasi acudits: "al qui t’hagi robat el mòbil, dóna-li també el rellotge"; "al qui intenti robar-te, no li reclamis res" i d’altres... Però si entrem en el fons de la pàgina evangèlica ens adonarem que el que estima, comprèn i per això el que comprèn, perdona.

Jesús ens dóna una regla clara davant les ofenses: feu als altres allò que voleu que ells us facin. És una norma d'ètica natural, el bé que volem per a nosaltres, l'hem de voler per als altres; el mal que no volem per a nosaltres, hem de evitar-lo als altres. A l'hora de posar en pràctica aquesta Paraula el decisiu és mirar al mateix Senyor i l'esperit que el mou. Posar l'altra galta no estarà en contradicció amb l'escena en la qual el mateix Jesús, bufetejat pel soldat, es defensa i li pregunta: si he faltat en parlar, digues en què he faltat, però si he parlat com cal, ¿per què em pegues? (Jn 18,23). Fer el bé als qui ens estimen és quelcom que fan també els pecadors. Si nosaltres volem que els altres ens tractin bé, que ens perdonin i comprenguin, el mateix hem de desitjar i fer amb els altres. Tots volem que les persones ens tractin bé, i una manera d'aconseguir-ho és que nosaltres tractem bé als altres. Si ens avancem a fer el bé, és probable que els altres en lloc de fer-nos mal, ens tornin el bé. Perdonar les ofenses no només succeeix entre cristians. Hem vist un perdó heroic en víctimes del terrorisme i, en altres religions, s'anima a no deixar-se encadenar per l'odi i obrir-se al perdó.

Però el perdó d'aquest Evangeli no arriba al final o serà encara insuficient si no es completa amb la plenitud del perdó de l'únic que pot treure el pecat del món: Crist Jesús. Ens falta posar la vida dels qui ens han fet algun dany en mans de Déu. Això és una prova d'humilitat i de compassió que només arriben a fer els cors de les persones que s'han deixat tocar per l'amor misericordiós de Déu Pare. Molts processos de reconciliació no arriben a bon port o el seu camí és massa complicat perquè confiem únicament en les nostres capacitats d’oferir perdó i curar ferides. Enmig de la lògica del materialisme, la intercessió de Déu, a través de l'oració i la celebració de la fe, és el clima propici per a la reconciliació, el perdó i la pau. De la nostra conducta depèn la que després adopti Déu amb nosaltres. Per merèixer un dia la "recompensa abundant" beneïm ara generosament els seus beneficis.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te