DÉU CRIDA
CAT  ESP
DÉU CRIDA

Déu crida, en qualsevol època, a qualsevol edat, al temple i al mar, fins i tot en situacions en què la persona cridada camina lluny de Déu. La vocació no és un dret, és un do que Déu dóna a qui vol, sense merèixer-ho i pels motius que només Ell coneix. La litúrgia de la Paraula ens ha exposat avui tres experiències diferents de vocació: la del profeta Isaïes, la de Pau i la de Simó Pere. En tots ells, Déu és el qui dóna el primer pas i la reacció del cridat és sentir, abans que res, el pes de la pròpia indignitat.

¿No diem nosaltres sempre, abans de la santa comunió: "Senyor, no sóc digne de que entreu a casa meva..."? Però Pere, afegirà, "aparteu-vos de mi que sóc un pecador". Sant Pau, mogut pel mateix sentiment, escriurà: "No sóc digne de ser anomenat apòstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu". I també Isaïes posa per davant la seva impuresa, la d'uns llavis indignes de pronunciar les paraules del Senyor. Aquest profund sentit de debilitat personal és el que permetrà que Déu mateix actuï de forma eficaç. I tots seran enviats.

Crist diu a Pere: "D'ara endavant seràs pescador d'homes". Aquesta pesca misteriosa correspon a la missió incessant de l'Església, de cada comunitat i de cada cristià. Portar a homes i dones concrets, amb la seva fe o els seus dubtes, portar-los a la llum de la fe i de la font de l'amor. Mostrar-los, a més, el Regne de Déu destinat a guarir el cor i a regir la història de la humanitat. Aplegar a tots en aquesta unitat, que té per centre a Crist, aquesta és la missió de l'Església. Si ens fixem en el text evangèlic només la barca de Pere aconsegueix una gran xarxa de peixos. Hi ha un profund ensenyament en tot això. Crist ha volgut confiar a Pere la tutela del seu Evangeli, perquè es conservi en la seva integritat i en tota la seva veritat al llarg dels segles. Avui, el successor de Pere, segueix anunciant l'Evangeli de Jesucrist i és el garant de la paraula de la veritat que Jesús va confiar a la seva Església. Jesús segueix parlant-nos des de la barca de Pere, des de l'Església. Tinguem-ho present quan vinguin d’altres, a les portes de casa, utilitzant el nom de Jesús i desvinculats de l'Església de l’apòstol Pere.

L'apatia i la comoditat no serveixen per a la missió. Les nostres limitacions i defectes no poden ser una disculpa per no acceptar la missió que Déu ens confia. Si Déu ens demana un servei, també ens dóna la força per complir-lo. Res es porta a terme pels nostres mèrits, sinó per la seva bondat i la seva voluntat salvadora. Jesús ens vol veure al seu costat, però no per ser ben vistos pels homes, sinó per complaure’l a Ell i per ensenyar-nos a treballar perquè molts puguin salvar-se. Confiats en el poder de Déu, els apòstols van cristianitzar el món del seu temps ple de costums degradants. Tinguem, doncs, optimisme enmig de l'oceà del món. Malgrat la ideologia de gènere, al bell mig d’una societat avortista, de la destrucció familiar, de la droga institucional per a que ningú pensi en Déu, de tants sembradors de violències socials i de lleis injustes... sempre trobarem els mitjans oportuns: una gràcia capaç de superar tots els obstacles. "Aquí ens teniu, Senyor, envieu-nos".

 

 Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te