SENYOR, NO US ALLUNYEU!
CAT  ESP
SENYOR, NO US ALLUNYEU!

Avui totes les mans semblen caure sobre Jesús. En canvi, a la sinagoga se'ns deia que tots els ulls estaven posats en Ell. Però ara, al contrari, estan per empènyer i estimbar-lo. Les variades situacions de la vida ens porten a aquesta realitat: tan aviat t’aplaudeixen com et critiquen. Però com a profetes que som pel baptisme hem de saber que no es tracta de voler ser elogiats ni de proposar-nos ser odiosos. És sentir-se tant a les mans de Déu que l'ocupació i la preocupació del nostre apostolat sigui complir la seva voluntat. La resta queda en segon pla. El profeta s'aferra a Déu i no s'entreté en les seves coses. Si per contra preferim que la societat, el món, els qui ens envolten posin els seus ulls en nosaltres llavors serem irrellevants. Per això l'Església, a imatge del seu mestre, segueix essent empesa pel cingle a través d'ideologies sectàries i per tants mitjans d’intimidació i esclafament.

 Si Jesús va ser menyspreat entre els seus i no reconegut, per quina raó la seva Església ha de ser compresa i premiada? La societat elogia els profetes que ella mateixa fabrica, que resulten còmodes i que tan sols són com una consciència respectada però sense capacitat de canviar res. Rebre el profeta com enviat de Déu és tot el contrari. Posa per endavant el pensament de Déu i actua d'acord amb Ell. L'Església, com a poble profètic, no renuncia al que és vital en ella ni pot trair la fe que professa per pujar uns punts en les enquestes més o menys favorables.     

El missatge etern de la vida cristiana sempre contrastarà amb les idees dominants de cada temps que no necessiten salvació ni salvador. "No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal". Paraules de Jesús que traspuen tristesa i desànim. El Fill de Déu fet home per portar els homes a l'amistat amb Déu, ha d'enfrontar-se amb la indiferència i l'oposició d'aquells mateixos als quals volia salvar. L'actitud dels seus contemporanis no el fa enrere sinó que l'estimula a mantenir-se fidel a la missió que el Pare li ha encomanat i ho farà fins a dir des de la creu: "Tot s'ha complert".

Aquest és l'amor que no passa. Ni el do de profecia, ens diu sant Pau, ni tots els secrets i tota la veritat, ni una fe capaç de moure muntanyes serveixen sense aquesta font d’amor. No seran mai les circumstàncies externes ni els homes els qui decidiran sobre Crist. A Natzaret li demanen miracles però en el fons no creuen. Quan Jesús esmenta els miracles realitzats per Elies i Eliseu, afavorint a dos estrangers i pagans (la vídua de Sarepta i el general sirià Naaman) la reacció és de repulsa i d’indignació. Jesús no es deixarà instrumentalitzar. Però potser no s’adonaven que ja es feia realitat el miracle. No van poder evitar que Jesús s'escapolís entre ells i que s'allunyés. L'evangelista destaca aquí la majestat sobirana amb la qual Jesús s’escapa dels qui pretenen eliminar-lo. En Jesús es percep la fortalesa divina dita a Jeremies: “ciutat inexpugnable”, “pilastra de ferro”, “muralla de bronze”. Encara que tots lluitin contra Ell, ara no poden res. Només quan arribi l'horitzó de la creu es deixarà prendre. La intenció divina de Jesús no és mai deixar-nos bocabadats sinó convidar-nos a la fe. Senyor no us allunyeu!

 

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te