JESÚS HOMILIA VIVENT DEL PARE
CAT  ESP
JESÚS HOMILIA VIVENT DEL PARE

Nehemies i Esdres, després de l’exili de Babilònia i la reconstrucció de Jerusalem, celebren una solemne assemblea per escoltar la paraula de la Llei proclamada en el present de la vida del poble. I Jesús, a la sinagoga de Natzaret, s'atribueix el compliment de la Llei en la seva persona com a Messies promès i ungit de Déu. Són dos contextos en els que se'ns descobreix el sentit d'aquest moment de l'Eucaristia, de la litúrgia de la Paraula. Volem sentir i entendre per després ser alimentats. Per això, l'homilia té un caràcter sagrat: vol portar les nostres oïdes i cors a la fe i lloança de Déu; vol portar-nos a la redempció del sacrifici eucarístic.

Al bell mig de la missa, la predicació és tan sols un camí. El més important és el moment en que adorem el Crist i la nostra fe es lliura a Ell il·luminats amb la seva Paraula per després sortir al món i posar-la en pràctica. Som oients de la Paraula, una Paraula que assumeix i il·lumina la nostra realitat personal i social; una Paraula que és vida de Crist i una vida que portem a les entranyes del món perquè tot visqui veritablement per a Déu. Les paraules del sacerdot o del diaca a l'homilia pretenen atreure cap a la comunió, com si la Paraula de Déu estigués succeint ara amb tota la seva força divina. Reconeixem, desitgem i celebrem la realitat sencera de Crist que viu a través de la seva Paraula.

Jesús mateix és l'homilia vivent de la revelació del Pare. La mateixa persona de Jesús és com una homilia eterna de la revelació del Pare, és la voluntat eterna de Déu que es fa parla humana. Per la seva Encarnació, Déu, en Crist, ens està parlant, és la perenne homilia de Déu. Però també l'Església és la prolongació, sempre actual i activa, de l'homilia de Jesús. Jesús està predicant mitjançant la seva Església. L'Església perllonga l'homilia que Crist va iniciar allà a Natzaret quan diu: "L'esperit del Senyor reposa sobre meu". Això ho pot seguir dient l'Església en cada moment, com ens ho diu ara, en aquest diumenge.           

L'evangeli de Sant Lluc posa en relació l'activitat de Jesús i el ministeri de l'Església. Presenta Jesús com un profeta nou pel qual el que s’acompleix en Ell s’compleix també en la posteritat de la seva Església. I Sant Pau, mestre de sant Lluc, ens parla de la constitució de l'Església com un cos en el qual tots som membres els uns dels altres. Crist és el cap i l'Esperit que anima aquest cap anima també el cos de tots els membres que constituïm l'Església.           

Això és el que pretén aquest moment eucarístic i les paraules de la predicació del sacerdot. No han de ser un destorb entre el diàleg de cadascú de vosaltres amb Déu. El resultat de la predicació és despertar la gratitud, l'amor, l'admiració, el penediment, el tornar a Déu, la gratuïtat. D'aquesta manera, un cop acabada l'homilia, l'assemblea en peu podrà professar amb goig i fermesa d'esperit, la fe de l'Església i respondre unida: "Amén!, amén!". Després, recollits en silenci, com postrats davant el Senyor, tot guardant la seva Paraula, viurem la bellesa de portar-la entre les paraules de la nostra oració, dels nostres pensaments, del nostre conversar i caminar. Així estarem atents al que sempre ens parla i espera.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te