LA FESTA DE l'EPIFANIA DEL SENYOR
CAT  ESP
LA FESTA DE l'EPIFANIA DEL SENYOR

    

La festa de l'Epifania del Senyor, és la festa de la manifestació al món de la presència de Déu. Amb l'arribada dels mags les fronteres ja no seran obstacle a l'hora de reconèixer l'Infant de Betlem com l'únic Déu veritable i de tots. Semblava un escàndol pel poble d'Israel, el poble escollit, que els altres pobles tinguessin la mateixa dignitat davant Déu, per això Sant Pau a la carta als Efesis diu que els gentils (o sigui els que no són jueus) són també destinataris de la salvació de Jesús. Després d'aquesta festa ningú, cap poble, pot atribuir-se que Jesús vingui només per a ell. La salvació de Déu no sap ni de llengües, ni de fronteres, ni de sexe, ni de color, ni de manera de ser, tots som cridats a formar part d'aquest nou Poble de Déu que comença a construir l’Infant de Betlem. Els Reis Mags universalitzen la salvació del Senyor que no pot ser encasellada ni exclusiva per res, ni per ningú.

El regal de la Fe ve només de part de Déu. Per aquesta raó hem de tenir una actitud incondicional de cor que no posi cap "però". Així descobrirem l'oceà de gràcies abundants que brolla d'Ell quan ho acceptem tot amb amor i sense renegar. Aquesta Fe ens convida a creure fora de les nostres fronteres, dels nostres horitzons i d'allò que encara no veiem. La Fe ens permet arribar a superar les nostres expectatives, fent coses que humanament són impossibles perquè per a l'home de Fe són possibles ja que el poder de Déu l’acompanya. Quantes vegades creiem realment en la paraula de Déu? Ens pot semblar il·lògica, però hem de posar-nos al lloc de la criatura i dir: "Déu supera els meus coneixements, les meves capacitats i pot fer qualsevol cosa, encara que em sembli impossible". Ell és Déu i sap com ser Déu.

La Fe és fonamental, és el primer pas sense el qual no podem avançar. La Fe ens permet veure cap a qui vaig, cap a on vull anar, perquè s'encarrega de mostrar-me i de motivar la meva voluntat perquè pugui prendre una decisió correcta. Demanem-li a Crist que mai ens oblidem d'Ell i que ens doni una Fe inamovible, dirigida només cap a Ell. La fe és perfecció de llum per a la intel·ligència i per això és consol per al cor, suport per a la consciència, fortalesa i dolçor divina en tota ocasió. Si no hi ha fe tindrem tan sols la incredulitat del benestar espiritual, del tranquil·litzant, del moment de pau que haguem aconseguit. Però això és tan sols una forma d'ateisme disfressat d'espiritualitat. L'epifania de Déu confirma la nostra intel·ligència no la disminueix. Nosaltres, que tenim la sort de creure amb perfecte consentiment del nostre intel·lecte, repetim avui: "Crec i adoro". No permetem que res interrompi el nostre son i potser quan despertem els tres reis ens hagin deixat el que no hem demanat: la veritat de Déu en el seu Fill, fill de Maria i creador de tot, que baixa de les estrelles i pel qual sospirarem ja tota la vida.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te