AL SERVEI DE DÉU
CAT  ESP
AL SERVEI DE DÉU

No sabem si Maria va portar un regal a la seva cosina Elisabet. Sant Lluc no ho esmenta. En canvi, sí sabem que li va portar l'alegria i el goig de l'Esperit. Sabem que les dues, Maria i Elisabet, van cantar la grandesa de Déu actuant en les seves vides. Sí sabem que els nens, com el rei David davant l'arca de l'aliança, van saltar de goig al ventre de les seves mares. Sabem també que Maria era la portadora de Déu, la nova arca de l'aliança, però no ja amb les taules de la llei i el mannà, sinó portant a Jesús plena de l'Esperit. No són dos embarassos normals, la normalitat de Déu no té res a veure amb la nostra normalitat.

És bo preguntar a Déu davant el misteri de la vida, davant les coses que ens succeeixen cada dia: "Com podrà ser això?". I la resposta és: vindrà l'Esperit Sant i el poder del Déu altíssim. Quan l'Esperit de Déu ve a la nostra vida i ens deixem fer per Ell llavors és quan comencem a entendre. A Déu se l'entén acceptant-lo. Davant del dubte, acceptem sempre els designis de Déu. El profeta Miquees ens fa veure com del més petit i insignificant, Déu pot fer sorgir alguna cosa molt gran. Des d'on menys es podria pensar, el Senyor actua i manifesta la seva salvació, en virtut de la seva misericòrdia infinita. Per això, des de l’humil poblet de Betlem s'aixecarà aquell que pasturarà al seu poble amb la força i majestat del Senyor. Així actua Déu: "derroca els poderosos del soli i exalça els humils".

De part de Déu se'ns poden dir coses importants. Així com l'àngel li diu a Maria: "Déu t'ha concedit el seu favor". Si ho pensem bé, el Senyor sempre ens dóna la mà perquè no vingui a menys la fe i acceptem així el seu pla de salvació. Déu mai s'oblida de ningú, fins i tot es recorda dels qui no se'n recorden d'Ell. Maria, molt jove, promesa amb Josep, a casa i en les seves coses, és visitada per Déu i és convidada a viure el do i el misteri de la maternitat i de la fe sense entendre res. Sóc l'esclava del Senyor, que Déu faci en mi segons el que m’ha dit.Estar completament al servei de Déu, al que Ell vulgui i determini, és l'ensenyament més clar que ens deixa la Verge.

El primer fruit de la fe que veiem en Maria i Elisabet és la plena disponibilitat i alegria en compartir el millor que Déu els ha donat. Estem a prop de dies entranyables, dies d'amor i de llar, dies per renovar el desig de fer més atenció a la presència de Déu. Som cridats a compartir la benedicció de Déu en Crist Jesús ja sigui en la nostra família de sang, entre les nostres amistats i amb els qui, sense conèixer-los, rebran la nostra caritat. Dies de joia net i serè, d'acció de gràcies a Déu i Senyor nostre que, essent tan alt, ha baixat per estar amb nosaltres. Que l'arribada del Nen Déu ens animi a correspondre amb amor, farcit en obres, davant la prova de la més gran revelació del cel. La bondat de Déu, deixant la mansió de la Llum i baixant a la fosca vall de llàgrimes, ha il·luminat i ha plantat definitivament la més alegre i ferma esperança. Mirem la fidelitat de Maria, mirem la bondat del cel i esperem el que es complirà i que està per néixer.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te