ESTEM CONTENTS EN EL SENYOR
CAT  ESP
ESTEM CONTENTS EN EL SENYOR

Estem contents en el Senyor. Però ¿com sentirem aquesta alegria enmig del que ens aclapara i afligeix? Tindrem alegria si ens obrim al Senyor que ve. De la mà del profeta Sofonies, la Paraula ens diu que Déu estima l'Església, la nova Jerusalem. Aquest és l'anunci esplèndid d'avui: Església santa, gaudeix, alegra't amb tot el cor! I ho celebrem estimant-nos els uns als altres, comunicant-nos la felicitat que hem rebut de Déu. En la nostra vida no hi cap res més que l'alegria de sentir-nos salvats per Déu que ve per seduir els nostres cors que tan bé coneix. Però aquesta alegria té un preu. Què hem de fer per conquerir-la? És la pregunta que tots fan a Joan Baptista. I Joan, té per a cadascú una  recomanació especial. A la multitud els respon: practiqueu l'amor i la misericòrdia; doneu i compartiu amb el qui no té. Als publicans, cobradors d'impostos, els avisa: no exigiu més del que està fixat, per enriquir-vos vosaltres. I als soldats creients de la legió romana, els demana: res de violència, ni falses denúncies i acontenteu-vos amb la vostra paga. I recomana finalment a tots: Jo us batejo només amb aigua. Però rebeu al qui ve després de mi, perquè Ell us batejarà amb Esperit Sant. Així preparava Joan la vinguda de Jesús, el Salvador.

Per tant, Déu ens demana un cor net i rebutjar amb violència el pecat. Gaudir de l'alegria divina, que ve al món, implica un amor efectiu, honestedat de vida i respectar els altres. Aquesta alegria divina és un impossible quan la consciència no està en pau per haver oblidat la Llei de Déu. Hem estat batejats en l'Esperit Sant però l'alegria del Cel se’ns pot escapar si no tenim cura del Dolç Hoste de l’ànima dins i fora de nosaltres. Quan publicans i soldats s'aprofitaven dels seus càrrecs per enriquir-se i cometre injustícies descarades enfosquien així l'alegria no només personal sinó també social de tot un poble cridat a ser de Déu.

Què hem de fer? Amb l'alegria del Cel rebuda pel baptisme tenim l'Esperit Diví al cor però, què ens falta per a la nostra felicitat? Doncs l'alegria i la pau de la conversió. Falta manifestar un canvi de vida. El Nadal no és una fira de negocis i llumetes, és retrobar l'alegria que ens ve de la relació plena amb Déu. Anhelar aquesta alegria voldrà dir seguir treballant per un món més pendent de Déu i, per això mateix, més humà. La salvació de la humanitat no és la ficció d'una pel·lícula: és l'única veritat i la gran tasca de les nostres ocupacions, treballs i compromisos. El Nadal de Jesús ens dirà que estem acompanyats per Déu. Déu discret, respectuós, fins i tot silenciós, però mai absent. A Betlem ja creien en Déu i s'estimaven però l'amor de Déu fet carn, en el temple de la nostra humanitat, això és el que canvia el món i el rostre de Déu i també de l'home. L'amor carnal, en el què viuen la majoria, per si sol produeix inseguretat i patiment. Obrim els ulls a la immensitat de l'amor de Déu! Llavors estimar serà sortir de nosaltres mateixos servint, caminant, convivint i trobant-nos amb els altres com ho fem amb Crist.

 Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te