ENS ANEM PREPARANT
CAT  ESP
ENS ANEM PREPARANT

Ens anem preparant per admirar i creure en veritat el misteri de l'Encarnació. No ens quedarem en la superficialitat de la nostra societat que viu d'esquena a la fe. En realitat, no som nosaltres els qui preparem  el camí del Senyor. Més aviat ens preparem nosaltres per entrar en el camí del Senyor. Perquè és la nostra vida sencera la que està orientada cap al retorn de Crist. Ara és el temps de produir fruits, per mitjà de Crist, a glòria i lloança de Déu. És la forma concreta i més preciosa que tenim d'anunciar l'Evangeli al nostre món. No són les simples paraules sinó un estil de vida el que dóna credibilitat i en el qual resplendeix l'acció de Déu.

A l’Escriptura l'experiència de ser conduïts, salvats o alliberats de l'exili s'expressa amb la imatge del camí ample i sense entrebancs pel qual ens guia la mà de Déu. Sant Pau, en la carta als Filipencs, ens deixa una de les afirmacions més esperançadores: "Aquesta és la meva convicció: que el qui ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist”. Si ens fixem, és el que l'Església recorda en les celebracions en què Déu consagra a persones que entren en algun servei o missió específica: "Déu, que ha començat aquesta obra bona en tu, sigui Ell mateix qui la dugui a terme".

Mentre estem en Advent cal enfortir la nostra fe. És una cosa imprescindible per a aquest temps tan complex i sense llum, gairebé sense visió del rostre de Déu. La solidaritat, sovint, és un simple mantell de valors i intencions per cobrir, en el fons, la manca de fraternitat, que aquesta sí, implicaria reconèixer Déu com a Pare. Però això només serà possible si produïm el fruit que demana la conversió. Necessitem també deixar-nos educar en el silenci; fiar-nos de la mà de Déu i confiar en la Paraula de Crist que guareix tantes ferides, obre les portes a nous camins de santedat i crea la veritable comunió en el si d'un poble humil. Joan Baptista inaugurava la nova profecia cristiana, que no consisteix en anunciar una salvació futura (en els últims temps) sinó a revelar la presència amagada de Crist en el món.

També és ara temps de contrició i de penitència, de penediment i conversió sincera cap a Déu. I el primer pas és el penediment, és a dir, el reconeixement humil i treballat de les nostres pròpies faltes i pecats, reconeixement que ens ha de portar al dolor de l'amor, a la compunció d'un cor penedit i humiliat, a les llàgrimes per haver ofès, nosaltres, Jesús amic de l'ànima que va néixer en la fredor de Betlem i va morir entre indiferents crucificat per la nostra salvació a la creu. Tot això pot ser com la sembra entre llàgrimes de la qual parla el Salm, com el portar la llavor amb esforç i afany. Només d'aquesta manera podrem després collir amb goig a la sega, tornar alegres i carregats de garbes del millor blat pletòrics d'amor i de joia. El naixement del Nen Déu ens canviarà. És una tradició però és novetat absoluta també. Ho saben molt bé els infants quan demanen afecte des d’una secreta identitat amb el nadó que reposa a la menjadora.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te