NO HI HA ALTRE REI
CAT  ESP
NO HI HA ALTRE REI

En l'obertura del Concili Vaticà II, el Papa sant Pau VIè, proclamava solemnement el centre de la Fe: "Crist, de qui venim, en qui vivim i cap al qual ens dirigim. Crist és la llum del món, és el nostre Mestre. Que no ens guiï altra veritat que no sigui Ell. Que li siguem fidels. Que ens sostingui la certesa de que Ell està amb nosaltres". Doncs avui el celebrem com a Rei de l'Univers. Davant d’Ell tot genoll es doblegui i tots el proclamin Senyor. A Ell li correspon el primat de totes les coses. En la nostra vida cristiana Crist Rei exerceix el seu domini sobre la nostra intel·ligència per mitjà de la fe, sobre el nostre cor per mitjà de l'amor, sobre la nostra voluntat i sobre la nostra vida per la submissió a la seva Voluntat. És l'alfa i l'omega de tot el que pensem, de tot el que estimem i d'allò que som. Que no s'interposi cap altre rei!

El Catecisme (n.2105) reitera "la reialesa de Crist sobre tota la creació i, en particular, sobre les societats humanes". Sant Joan Pau II exhortava, amb particular força i sense por, a obrir a Crist i a la seva potestat salvadora els confins dels Estats, els sistemes econòmics i polítics, els extensos camps de la cultura, de la civilització i del desenvolupament. Era una invitació a portar el regnat social de Crist a les democràcies modernes, allà on imperi el pluralisme, la llibertat d'opinió i el relativisme pel qual totes les visions de la vida i totes les religions sembla que siguin igualment vàlides. Sense por, doncs, l'Església continua vinculant la democràcia amb la necessitat de la veritat, perquè els sistemes democràtics no anul·lin, sinó que facin més evident el "deure moral dels homes i de les societats envers la veritable religió i l'única Església de Crist" (Dignitatis humanae 1). Només la referència a Crist salva la societat i permet realment identificar i aconseguir el bé comú. El Papa Francesc insisteix que "no és el mateix tractar de construir el món amb el seu Evangeli que fer-ho només amb la pròpia raó" (EG n. 266).

La reialesa de Crist implica respectar les lleis de la Creació, que procedeixen del Creador i que contenen les orientacions sobre com hem de viure. "No hi ha un regne de qüestions terrenals que pugui separar-se del Creador i del seu domini" (Benet XVI). La societat i la política no només no han de posar obstacles a la nostra salvació eterna, sinó que, per contra, han d'ajudar-nos a aconseguir-la (Sant Joan XXIII, Pacem in Terris, 59). Si això no és així i aviat, el destronament de Déu anirà contra la nostra pròpia humanització. No limitem, per pura comoditat, el regnat de Crist a la sola dimensió de la vida espiritual i eclesial. Aquesta seria la temptació de la autoreferència de la qual el Papa ens parla tantes vegades. Convertim i proclamem, doncs, amb les nostres obres i pregàries, a Crist com a Rei i Sobirà, Senyor de l'ordre temporal, de la vida social i política reconeixent així la primacia absoluta de Déu. Si la societat s'articula a l’entorn dels seus preceptes avançarà per bé de la humanitat; tota la resta seria apartar-se del bé autèntic de l'home i de tota pau. Desarrelat de Crist qualsevol humanisme es quedarà buit. Procurem que sempre sigui lloat el Cor diví, causa de la nostra salut!

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te