LA PROMESA DEL FINAL
CAT  ESP
LA PROMESA DEL FINAL

La vida és realment molt curta i la trobada amb Jesús s’acosta. Això és el que ens ajuda a viure despresos dels béns que posseïm normalment i ens crida a aprofitar el temps sense deixar cap de les nostres responsabilitats. És a través de les nostres tasques ordinàries, ajudats per la gràcia, que hem d'aspirar al Cel. El món existeix perquè Déu ho va voler i acabarà quan Ell vulgui. Però el final del món és part del misteri de Déu. Per això ningú pot o hauria d’atrevir-se a descriure com serà aquesta fi.

Al llarg dels segles els éssers humans ens hem resistit, de forma  individual com col·lectiva, als designis de Déu; la història humana és un fidel exemple d'aquesta resistència. Hem avançat en moltes dimensions de la vida humana, però no podem dir que els nostres projectes i ambicions estiguin orientats totalment cap a Déu. Al costat del blat creix el jull i el pas dels segles, amb tota la seva història, encara no ha pogut convèncer a tots que Déu espera alguna cosa de nosaltres i del món en què estem. La vinguda definitiva de Jesús és el gran triomf de Déu sobre la creació desviada del seu camí. Dit d'un altra manera, la humanitat no camina cap a la destrucció, cap al no res; camina vers la trobada amb la vida plena, a l’encontre d'un món nou. L'esperança i confiança en la paraula de Crist Jesús ens treu la por, enforteix la fe, ens allunya de la endevinació i ens anima al contacte directe amb Déu per mitjà de l'oració, a treballar pel Regne de Déu i a no creuar-nos de braços.

Al final de l'any litúrgic ens traslladem al final dels temps. Ens pot semblar un dia tan llunyà i desconegut que, encara que ens espanti momentàniament, ens deixi indiferents. Però també, al contrari, pot ser una incertesa que ens porti al fanatisme, al fatalisme i a l'angoixa. Crist, després de venir per primera vegada al món en humilitat i sofriment per redimir-nos del pecat, tornarà al final dels segles amb tot l'esplendor de la seva glòria per recollir els fruits de la seva obra redemptora. El món va ser creat per Déu per a la seva salvació. I malgrat tot el mal que pugui contenir, el món no serà aniquilat sinó purificat i transformat. Per les seves soles forces, no se sostindrà, s'ensorrarà (com expressen les imatges bíbliques) però pel poder de Déu serà una nova creació en la que l'home haurà deixat la seva empremta com a col·laborador de Déu.

És bo notar que tant la profecia de Daniel com l'anunci de l'Evangeli es refereixen també a fets històrics: a la persecució dels jueus per part dels reis pagans i a la destrucció de Jerusalem. Però, en sentit ple, es parla del final. La mateixa possibilitat de l'infern és una crida a la responsabilitat amb què hem d'usar la nostra llibertat en relació al destí etern que ens espera. La història de l'ésser humà comença en un paradís i depèn de nosaltres que acabi en un paradís. En el primer era Déu qui veia la desobediència de l'ésser humà; en el segon, Déu ens reunirà de nou per oferir-nos el seu amor etern. Procurem, doncs, que la nostra vida d'ara faci feliç la nostra mort.

Mn. Pere Montagut, rector.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te