/veu Parròquia Remei - La Veu de la Parròquia

La Veu de la Parròquia
CAT  ESP
La Veu de la Parròquia

 Època 2/Núm. 448. DIUMENGE XXV DE DURANT L'ANY. 22 setiembre 2019

HEM PASSAT LA PROVA ECONÒMICA DE L’ESTIU. Gràcies a tots per sostenir la Parròquia en les seves despeses més ordinàries. La constància en les col·lectes dominicals ha estat un suport essencial. Les subscripcions bancàries d’alguns feligresos són com una assegurança a tot risc. Els donatius extraordinaris els rebem com regals inesperats i, finalment, les darreres herències rebudes com a voluntat final de feligresos difunts han estat una injecció de vida per posar més fonaments al manteniment del temple com a garantia de futur. A tots i cadascú, segons les seves possibilitats, moltes gràcies!

PREPAREM LA NOSTRA FESTA MAJOR, 13 D’OCTUBRE. Cada any, al final de l’estiu ja esperem la festa major de la nostra Patrona, Santa Maria del Remei. És un moment de gràcia per renovar la nostra consciència de comunitat parroquial en el context de la nostra Església Diocesana. Són moltes les iniciatives i moments que es posen en marxa en nom del Senyor. La Novena ens uneix en pregària comunitària, l’ofrena de flors a la Patrona, l’Eucaristia amb tots els grups parroquials i la celebració del sagrament de la Unció dels malalts, els concerts, l’atenció als necessitats a través de l’equip de Caritas i els Perruquers sense fronteres, els joves del Remei, els recessos d’Effetà per a joves, els consells de Pastoral i d’Economia, el Grup de Matrimonis, l’acompanyament dels nostres malalts, el Projecte Raquel per ajudar als que pateixen el drama del post avortament, les activitats dels Scouts i Guies d’Europa amb les seves famílies, els nostres nens i nenes de la Catequesi de Primera Comunió, la Comunitat de sant Egidi en pregària per la pau, els pobres i malalts, la difusió de la nostra Parròquia per les xarxes socials, la coral de Cant Gregorià i la Coral Concòrdia... Així donem glòria a Déu, propaguem la fe de l’Església i acostem la vida de Crist Salvador. Tot perquè, sota el mantell de nostra Verge i Mare, resplendeixi el Remei de Déu.

“LA VEU”, UN MITJÀ DE COMUNICAR-NOS I D’ÉSSER PARRÒQUIA. “La Veu” conté notícies de la nostra comunitat, reflexions que ens fan pensar en clau catòlica o cròniques d’alguna cosa que hem viscut junts. És un esforç també econòmic de paper i impressió, però val la pena. I molts ho agraïu. Així doncs, ens portem “La Veu” a casa, que és com dir “ens portem la Parròquia a casa per compartir la seva vida”.

HEM LLEGIT. Molts nous moviments socials actuals tenen en el fons quelcom molt vell. És el que Francisco Rubiales escriu i reflexiona per alertar la nostra tranquil·la ingenuïtat. “L’esquerra, en fracassar en l’economia, un assumpte prioritari per al món, ha evolucionat en la recerca de nous arguments i banderes i els ha trobat en àmbits com els nous moviments socials, que domina i controla fins a convertir-los en instruments de poder: el feminisme, moviments d’alliberament sexual, l’ecologisme, l’animalisme, el globalisme (que no la globalització), i qualsevol altra ideologia que suposi una més gran capacitat per a controlar els ciutadans, enquadrats en moviments i grups polititzats i dominats per ells. Han perdut la batalla de l’economia, que és gairebé decisiva, però l’esquerra s’ha plantejat canviar el món perquè allò que sigui decisiu siguin les persones reeducades, a les que vol controlar des de les seves escoles i amb les seves ideologies “progressistes “, perquè valorin, sobretot, la primacia de l’Estat fort sobre el ciutadà, les llibertats individuals i el mercat. Tot el poderós apartat de propaganda de la vella socialdemocràcia derrotada està en moviment per adornar com polítiques salvadores i alliberadores allò que no són més que moviments carregats d’intolerància, enfrontament i divisió. No són més que banderes que serveixen per demolir el sistema social vigent i imposar la visió de les coses que convé a l’esquerra. Més que canviar el món, aquests corrents patrocinats per les velles esquerres “imposen” un món diferent, en una mena de moviment que s’assembla més a una religió, la d’allò políticament correcte, adoradora de l’Estat, que a una veritable opció política. La intolerància i brutalitat de la nova esquerra, disfressada de civisme, falses conquestes i canvi, anomena “feixistes” a tots els partits que es troben a la seva dreta i no tenen pudor a l’hora de mentir sobre ells, demonitzar-los i estigmatitzar-los per liquidar-los i aconseguir la malèvola uniformitat política, una pura dictadura dominant en un món nou en el que qui no està amb l’esquerra, està fora del sistema, destrossat i convertit en brossa”. (Francisco Rubiales es periodista, assagista i escriptor).

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te