/veu Parròquia Remei - La Veu de la Parròquia

La Veu de la Parròquia
CAT  ESP
La Veu de la Parròquia

 Època 2/Núm. 447. DIUMENGE XIII DE DURANT L'ANY. 30 de juny de 2019

VACANCES AMB DÉU. Si te’n vas de vacances, emporta’t a Déu amb tu, no el deixis com si fos una planta de les que et regarà la veïna i a veure com te la trobes a la tornada. Emporta’t a Déu de vacances! Emporta-te’l en el teu cor i en el teu cap, emporta-te’l al teu cotxe durant el viatge, emporta-te’l a la teva habitació, a la teva casa d’estiueig, emporta-te’l penjat al coll: resa una pregària en iniciar el viatge perquè el Senyor et guiï i et faci arribar bé a la teva destinació, i dóna-li les gràcies quan arribis. Posa un rosari penjant del retrovisor, o un crucifix al compartiment de les monedes, així quan miris el mirall o vagis a pagar el peatge te’n recordaràs de Déu. Posa una estampa de la Verge Maria a cada dormitori de casa teva i digues-li alguna cosa bonica a la teva Mare del Cel cada vegada que la vegis. Posa’t una cadena amb un escapulari del Carme, una creu o una medalla; és una manera molt bonica de portar a Déu prop del cor i de donar testimoni de la teva fe. I si tenim temps per fer neteja de l’ànima, molt millor.

 

PRIMERA MISSA DE Mn. DAVID DE BLAS. Diumenge, 14 de juliol, a les 12:00h. Després d’haver estat ordenat prevere en el goig de l’Esperit, arribarà l’hora de rebre a la nostra Parròquia el nou prevere per presidir la seva primera celebració de l’Eucaristia en aquesta que és la seva Parròquia. El prevere ha de viure encès en l’Esperit. Sant Albert Hurtado definia al prevere com “un foc que encén altres focs”. Santa Catalina de Siena deia als preveres: “si són el que haurien d’ésser, calaran foc al món”. És la tercera gràcia de vocació sacerdotal que se’ns ha concedit viure a la nostra comunitat. Preguem perquè no s’apagui aquest foc d’amor. El prevere no està cridat a fer moltes coses, molt soroll, sinó a donar fruits de vida eterna. Romanent ardent en la caritat pastoral tots es sentiran més a prop de Déu. Preparem amb alegria aquesta celebració juntament amb la seva família, amb els seus companys de curs i tants amics i feligresos que l’han vist créixer entre nosaltres. Enhorabona Mn. David de Blas! Donem-ne gràcies a Déu!

 

EL COR DE JESÚS CURA LES FERIDES DEL NOSTRE TEMPS. La ferida de la desconfiança. La desconfiança arrela en el cor del qui se sent insegur de sí mateix. La seguretat la trobem en el saber-nos estimats. Vivint en el Cor de Jesús escoltem aquesta paraula guaridora: “Tu ets el meu fill estimat, el predilecte”. Aquesta paraula ens sana i ens fa confiar contra tota desconfiança. La ferida de la duresa de cor. Deia Sant Bernat que és el pitjor de tots els mals. La duresa de cor moltes vegades és fruit d’un sofriment “mal encaixat”. Quants cors durs trobem que ja no saben gaudir amb el bé i entristir-se davant del mal! El Cor de Jesús estova el nostre cor perquè ens fa descobrir que quan nosaltres sofríem, Ell sofria amb nosaltres i per nosaltres. La ferida del narcisisme. Quanta angoixa en els nostres contemporanis per viure sempre pendents de sí mateixos! El qui se sap contemplat per un Amor gratuït surt de sí mateix a l’encontre dels altres. El qui experimenta la mirada del Cor de Jesús, aprèn a oblidar-se de sí mateix i a mirar els altres amb admiració i agraïment. La ferida de la impuresa.El pecat original va tenir com a primera conseqüència una mirada possessiva de l’home respecte a la dona i de la dona respecte a l’home. Als nostres dies el consum de pornografia ha arribat a límits insospitats. El Cor de Jesús guareix la ferida de la nostra impuresa restaurant la mirada vers el nostre cos i el dels altres, que fa que ens percebem com un do i un misteri els uns per a els altres. La ferida de la secularització. La societat occidental s’ha acostumat a viure sense Déu. Un món sense Déu és un món trist perquè no sap respondre a les preguntes més profundes que nien en el cor humà. El Cor de Jesús és signe d’un Amor que vol regnar en tots els Cors. La família que l’acull, el poble que el reconeix com el seu Senyor, queda guarit de la ferida de la secularització i troba la pau i l’alegria de la salvació. La ferida de la indiferència. A tots ens dol que en una conversa no ens tinguin en compte. El món digital ens té anestesiats davant el món real que és el dels homes que caminen al costat nostre amb alegries i esperances, amb tristeses i patiments. El Cor de Jesús ens desperta del son de la indiferència davant el qui viu i pateix al nostre costat i ens fa adonar de que Déu, en Jesús, ens ha estimat de debò. La ferida de la ingratitud. De les primeres coses que s’aprenen quan hom se sap estimat és a donar-ne gràcies. La mancança d’amor gratuït incapacita a l’home actual per a la gratitud. El qui es posa davant del Cor de Crist percep que és estimat per un amor que no demana res a canvi més que ens deixem estimar per Ell. Aquest amor ens guareix i ens fa donar les gràcies per ser capaços d’estimar i de ser estimats per Déu i pels altres.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te