Eucaristia
CAT  ESP
Celebració de l’Eucaristia

image

El Dia del Senyor i festius de precepte; la vigília (dissabte) a les 19:00h; i el diumenge, a les 10:00h, a les 12:00h (en castellà) i a les 20:00h. També els dies feiners a les 9:00h i 20:00h; i en ocasions significatives, com són els funerals, pregant pels nostres difunts.

Tingueu en compte que durant els mesos d'estiu es suprimeix la missa de les 9 del matí els dies feiners i la de les 10 del matí els Diumenges i festius de precepte. Per saber els dies concrets en que comença l'horari d'estiu, consulteu el telèfon de la Parròquia.

 

HORARI DE MISSES D’ESTIU.Amb el temps de vacances la nostra feligresia queda minvada. Així que, juntament amb les activitats pastorals, i pel merescut descans de tots, reduïm l’horari de celebracions de l’Eucaristia, per tal de concentrar el major nombre possible d’assistents a cada assemblea. A partir del diumenge 2 de juliol ja no es celebrarà la missa a les 10 del matí dels diumenges. El diumenge 17 de setembre es reprendrà aquesta missa a les 10 del matí. A partir del dilluns 3 de juliol es suspèn també la missa diària (de dilluns a dissabte) a les 9 del matí, que tornarà a celebrar-se a partir del dilluns 18 de setembre.

 

Motius per anar a Missa

1. Necessites de l'Eucaristia per viure una vida realment cristiana. Es una necessitat vital, de manera que sense l’Eucaristia diària, si pot ser, i sobretot, dominical no tenim forces espirituals per viure com a fills de Déu.

2. Vivim en una societat que, en molts aspectes, no és cristiana. Per això la Missa és la primera manera de defensar, enrobustir i manifestar la nostra fe.

3. La Santa Missa és necessària també per "protegir" el teu esperit del materialisme sufocant que ens envolta: que el teu esperit pugui almenys una vegada a la setmana "respirar" un aire espiritual. A més, és el primer testimoniatge cristià: els altres necessiten del teu exemple. Quin testimoniatge de fe donen els qui diuen que creuen però que no demostren amb el propi viure el que creuen?

4. Com a membre de la família de Déu, has de mostrar culte a Déu d'acord amb la teva naturalesa, al costat dels teus germans.

5. Sense l'Eucaristia no tindries accés a la vida eterna.

6. Déu és el teu Creador i has de dedicar-li temps a Ell.

7. Perquè el teu filla/fill farà la 1ª Comunió i tu ets el seu primer educador en la fe.


Lacontradicció del catòlic no practicant: “Tinc dubtes de fe"


La fe és un do de Déu, amb la qual cosa cal demanar-la. Allunyar-te de Déu deixant d'anar a Missa, no sembla el millor mètode per resoldre dubtes de fe i incrementar-la. La freqüència dels sagraments -la confessió i la comunió- és la més efectiva manera d'augmentar la fe.

Poques coses hi ha més inconsistents que anomenar-se "catòlic no practicant". És pràcticament una contradicció de termes. De vegades, s'escolta que algú ho diu de si mateix, fins i tot amb cert orgull, com si definís la seva manera de ser catòlic amb un qualificatiu normal, com si un altre pogués dir sóc un "catòlic hispanoparlant". És a dir, com si parlés d'una varietat normal de catòlic, d'una opció més, com si es pogués ser un "bon catòlic" i no practicar.

"Hi ha gent que va a Missa i després es porta malament"

"Jo no vull ser com ells", dius segur de tu mateix. "A més, hi ha uns altres que no van, i són bons". És evident que tan sols amb anar a Missa, no n’hi ha prou. Però, també ho és el fet que no es pot barrejar la física nuclear amb el dolç de llet, ja que les dues coses no tenen res a veure. La causa de la seva suposada deshonestedat no és "anar a Missa". El mateix es pot dir dels "bons" que no van a Missa: la seva "bondat" no procedeix de la seva falta de Missa i tan "bons" no seran si els falta una dimensió tan important de bondat com és el tractar amb la Bondat mateixa, és a dir, Déu. D'altra banda, jo crec que ningú s'atreviria a dir que els qui no van a Missa són millors que els que hi van. Finalment, això no és un concurs de bondat, ni de comparacions, sinó tractar de determinar quin be fa anar a Missa. I clarament, el deixar la Missa no millora a ningú, en tot cas, l'empitjora.

Un catòlic que viu com si no ho fos, que roman com a catòlic només teòricament, va perdent la fe, la seva adhesió a la doctrina catòlica. En primer lloc, perquè l'oblida. És cada vegada menys catòlic. S'acompleix allò de Sant Agustí: "el que no viu com pensa, acaba pensant com viu". La seva relació amb Déu quedarà reduïda a compromisos socials (baptismes, noces, primeres comunions, confirmacions, funerals…) i determinades necessitats (salut, diners, treball...) imperioses que li faran recordar que Déu existeix i que cal dirigir-se a Ell.

Un problema seriós sorgeix quan deixem d'anar a Missa: significa el començament d'una religiositat centrada en un mateix, en la que el que Déu mana deixa de ser la regla i es substitueix pel que jo sento, penso, pel que em cau bé, etc. Una religiositat enfront del mirall. Hom deixa de posar-se enfront de Déu per posar-se enfront de si mateix. Com a conseqüència d'abandonar la vivència dominical i eucarística en general, comença un procés d'insensibilització espiritual: amb el que és sagrat, amb una espiritualitat que es va assecant, amb el terreny de l'ànima que es va tornant cada vegada més àrid pel que fa a les coses de Déu, que cada dia motiven menys, avorreixen més, etc. Pecats que abans preocupaven, deixen de preocupar. L'ànima es va tornant indiferent, perd sensibilitat espiritual. I tot això succeeix a poc a poc. Qui deixa d'anar a Missa, al principi pot tenir la impressió de que no passa res, de que tot segueix igual, però en veritat no és així. Ha deixat de ser teocèntric, de viure centrat en el misteri de l'Eucaristia i del Diumenge.

Desplaçar Déu del centre de la vida es paga car. És com el pecador a qui pot semblar que el seu pecat no té conseqüències, però tard o d'hora descobreix que de Déu ningú se’n mofa. Deixar Déu te serioses conseqüències. Diguem-ho clar: per un catòlic no practicant el punt central és l'abandó de la Missa dominical. Mai trobaràs un motiu positiu per deixar d'anar a Missa i un motiu que sigui virtuós, és a dir, que provingui de quelcom valuós, que doni valor a l'acte de no anar a missa, o que demostri que és millor no anar que anar.

Lamentablement, gairebé ningú ha deixat d'anar a Missa per una decisió serenament meditada, després d'haver pensat i estudiat l'assumpte  i  decidir, raonablement, que era millor no anar-hi. És a dir, gairebé ningú decideix deixar d'anar a Missa. El que passa és que de fet es deixa d'anar, sense saber-ne molt el perquè.

Per malament que et puguin caure les persones, la comunitat parroquial o església o, fins i tot, el mateix capellà, no vas a Missa per donar-los gust, ni per fer-los un favor. El mateix passaria si anessis només a aquella missa perquè hi ha molt bon ambient i perquè les persones, inclòs el capellà, son molt de la teva manera de veure i fer les coses. Amb la teva assistència o absència qui guanya o perd ets tu i el teu amor a Déu. A més… segurament que a la ciutat on vius pots trobar alguna comunitat, persones o mossens amb els qui et trobis bé i res sigui una excusa per deixar d'anar a Missa o perdre la relació amb Crist, el Senyor. 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te